Va estar ocupada en diferents períodes tant per l'home de Neandertal com per l'ós de les cavernes.
SONIA TUBERT / Serinyà - La cova de l'Arbreda, al paratge del Reclau de Serinyà, va estar ocupada en diferents períodes tant per l'home de Neandertal com per l'ós de les cavernes. Aquesta és la conclusió a la qual estan arribant, i que ja s'apuntava en la campanya de l'any passat, els arqueòlegs que excaven el jaciment durant aquest mes. Uns treballs que constitueixen també un atractiu afegit pels visitants del parc de les coves prehistòriques, ja que es fan durant l'horari en què està obert al públic.
Diverses eines lítiques i restes esquelètiques d'animals, sobretot d'ós, però també dels que ocupaven els habitants de les coves, segurament d'uns 60.000 o 70.000 anys d'antiguitat, són les restes que estan localitzant l'equip dirigit per Narcís i Joaquim Soler.
La importància de la cova de l'Arbreda rau en el fet que s'hi van succeir diverses ocupacions humanes, des del paleolític mitjà i superior fins a l'època històrica.
Enguany els treballs se centren en un nivell del paleolític mitjà bastant recent, que correspondria a una edat a partir de 40.000 anys. Segons ha explicat Narcís Soler, es creu que durant aquest període l'home hi vivia molt poc, i la cova era habitada la major part del temps per óssos.
D'aquí la gran quantitat de restes esquelètiques d'aquest animal que hi estan trobant; fins ara la més remarcable seria un tros de radi, tot i que també s'han localitzat ossos de mans i peus. Hi ha també moltes restes de dents de llet, que, per a Joaquim Soler, podrien indicar que la cova de l'Arbreda era un lloc de cria.
Però l'ós no era l'únic habitant de l'Arbreda, i n'alternava l'ocupació amb els humans. Això ho mostra el fet que també surten a la llum eines de pedra tallades pels homes de Neandertal. La indústria lítica, molt rudimentària, està feta amb roques d'origen local, com quars, quarsita, corniana i altres roques filonianes.
Es tracta de còdols que, segurament, anaven a buscar al riu Ser, just al costat de la cova. També hi ha algunes eines de sílex, però menys ja que no era un material abundant a la zona.
Una altra mostra de la presència humana en aquesta època són les restes esquelètiques d'animals que caçaven els homes. En aquest sentit, s'hi han trobat, encara que pocs, ossos de cavall, conill i cèrvol. «No sembla que hi hagués grans nivells d'ocupació, com si els homes hi fessin estades de curta durada i intercalades amb els óssos», conclou Joaquim Soler.
L'equip que treballarà fins al 31 de juliol a la cova de l'Arbreda el formen una quinzena d'estudiants d'Història i Geologia de les universitats de Girona i Oviedo. Els mateixos directors reconeixen que no es tracta d'un equip gaire nombrós, i això es deu al fet que, a la cova de l'Arbreda hi ha molta roca que dificulta poder continuar excavant. No obstant això, Narcís Soler considera que encara hi ha feina per a uns quants anys més. «Ens queden uns tres metres per baixar», diu.
Per a ell, les coves del paratge del Reclau de Serinyà són «les més importants de Catalunya pel paleolític superior, i potser també del Mediterrani espanyol, encara que al País Valencià també hi ha restes d'aquest tipus».
De cara al mes de setembre, un altre equip té previst treballar a la cova de Mollet, que ja va ser excavada en la seva major part fa molts anys. Amb tot, des de fa un parell d'anys s'hi han anat localitzant nombroses restes de hiena (el 2002 s'hi va arribar a trobar un crani sencer), animal que havia establert aquí el seu cau.
L'interès de les coves del Reclau ja va ser avalat per les primeres excavacions arqueològiques que va iniciar el doctor Josep Maria Coromines el 1943. En l'actualitat es duen a terme des de la Universitat de Girona, amb el suport del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Departament de Cultura de la Generalitat.
Publicada al diari "El Punt" el dia 22 de juliol de 2004.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )