Les excavacions en dos assentaments agrícoles han deixat al descobert restes com ganivets, monedes i ceràmica.
El grup de recerca Ocorde (Ocupació, Organització i Defensa del Territori Medieval), format per membres de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha trobat en els darrers dies diverses restes de la vida quotidiana d'un establiment medieval al costat del camí ral de Vic a Olot, al terme municipal de la Vall d'en Bas.
Els arqueòlegs Christian Folch i Jordi Gibert van explicar ahir que es tracta d'una construcció central formada per tres habitacions successives construïdes a partir de murs amb sòcol de pedres unides amb fang i mur de tàpia, mentre que la coberta es va fer amb materials peribles (és a dir, vegetals).
Aquests àmbits no presenten estructures interiors més enllà d'un petit fogar a l'habitació central. L'excavació de l'espai situat a l'exterior oest d'aquesta construcció ha permès documentar dues petites habitacions més, amb un petit fogar central en una d'elles; aquests àmbits, de dimensions més reduïdes que els anteriors i independents d'aquells, semblen configurar espais de treball i d'emmagatzematge, com indica la presència de grans contenidors de ceràmica en un d'ells. Al costat d'aquests últims, s'han pogut excavar encara dues estructures més, tallades en part en època moderna durant la remodelació de l'espai per a usos agrícoles, i que es corresponen amb dos fons de cabana enclotats (un dels quals presenta un fogar central).
Els arqueòlegs han explicat que la datació radocarbònica ha determinat una cronologia d'ocupació d'entre els segles VIII i IX. Segons ells, després d'uns dos-cents anys de vida de pagesos sense massa alteracions, els habitants del jaciment, unes dues famílies, van marxar al mas l'Aubert, situat a uns centenars de metres. A partir d'aquest punt, segons ells, es va configurar l'estructura del mapa medieval de la Vall d'en Bas, amb la major part dels nuclis urbans que han arribat fins a l'actualitat.
Els arqueòlegs van mostrar restes de ceràmica i petxines. Els elements marítims, segons van explicar, eren elements ornamentals que havien arribat a la zona a través d'enllaços comercials. Van indicar la troballa de restes òssies de cabra, ovella, porc i bou. A banda, van apuntar que havien trobat moles de molí manuals, ganivets i dues monedes. Una d'elles és una moneda romana de l'època imperial que d'alguna manera havia perviscut fins arribar a l'establiment, i l'altra és una moneda comtal. Els elements de la vida domèstica van ser trobats en sitges exteriors.
Els arqueòlegs cerquen les restes del fossar en el qual les famílies que vivien a l'assentament enterraven els morts. Segons van dir, el cementiri ha de restar a una distància visual de l'establiment. Van apuntar que els testimonis de la presència humana a l'Alta Edat Mitjana són molt infreqüents. La causa, segons ells, és que solen quedar en un segon terme entre els jaciments de l'època romana i els de la plenitud medieval, amb el desavantatge que no en resten documents escrits. No obstant això, van assenyalar que els darrers descobriments demostren que el desenvolupament dels humans no va patir un retard tan important com es creia entre el temps del domini romà i l'època de desenvolupament de la societat medieval.
Al jaciment, ara hi treballen 12 arqueòlegs, que hi desenvoluparan la seva feina durant els mesos d'estiu. La intenció de l'Ajuntament és deixar a la vista la part de les antigues estructures que els arqueòlegs considerin convenient. Així, les afegirien als atractius medievals de l'entorn del camí ral d' Olot a Vic, que d'alguna manera ja existia a l'època de les cases.
Publicada al diari "Diari de Girona ", 10 d'octubre de 2010 - Vall d'en Bas - Xavier Valeri
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)