Completen la recerca a la bauma del Serrat del Pont, ocupada durant 8.000 anys.
Ramon Estéban - Tortellà- Nòmades que s'alimentaven a base de caça i fruits silvestres, que van anar evolucionant cap a costums més sedentaris i van adoptar la pràctica de la ramaderia i l'agricultura... El retrat dels primitius habitants de l'Alta Garrotxa no difereix del dels seus contemporanis d'altres indrets. Però el lloc d'on s'ha tret aquesta informació, la bauma del Serrat del Pont de Tortellà, sí que és singular perquè es va utilitzar de manera ininterrompuda durant gairebé 8.000 anys, entre el 7400 aC i l'inici de la nostra era. En això, aquest abric a tocar del riu Llierca, a l'entrada del passadís turístic de Sadernes, és excepcional ja que hi ha quedat registrada la primera gran revolució de la història de la humanitat, com va ser el pas del paleolític al neolític, un punt d'inflexió que va fixar les bases de la civilització actual.
SIS CAMPANYES
L'amagatall, tan transcendental en l'àmbit científic, passaria desapercebut als ulls d'un profà, si no fos pels cartells informatius que ara l'identifiquen. Es tracta d'un refugi natural situat a l'extrem de llevant del cèlebre pont medieval sobre el riu Llierca. És una mena de cova molt oberta que penetra uns sis metres dins de la roca i fa uns 17 metres d'amplada. Els especialistes que l'han estat estudiant acaben de completar una sèrie de publicacions sobre els resultats de la seva recerca, feta a partir de les troballes de les campanyes d'excavacions que van tenir lloc entre el 1989 i el 2003. Aquest últim lliurament, en el qual han intervingut 22 autors i que l'han editat el Museu Comarcal de la Garrotxa, la UdG i l'Ajuntament de Tortellà en la col·lecció Publicacions eventuals d'arqueologia de la Garrotxa, se centra en els nivells més baixos del jaciment, corresponents al període més reculat d'ocupació de l'abric, és a dir, ara fa entre 9.400 i 7.500 anys. Són dos mil·lennis en què grups d'humans –es veu que no gaire nombrosos– es refugiaven a la bauma a la tardor. Hi portaven els fruits que recol·lectaven (aglans, raïm silvestre, gerds, cireres, etc.) i els animals que caçaven per menjar o aprofitar les seves pells. Cérvols, cabres salvatges, porcs senglars i, en menor quantitat, tortugues d'aigua, llops, guilles i algunes aus eren les espècies més comunes, segons es desprèn de les restes òssies que s'han recollit. En aquest abric també hi fabricaven eines. «Contràriament al que ens trobem en altres amagatalls de l'època –explica Gabriel Alcalde, codirector de la recerca junt amb Maria Saña–, la gent del Serrat del Pont feien servir de matèria primera pedres que tenien a la vora.»
EL GRAN CANVI
A les capes més modernes es van localitzar vestigis de la revolució del neolític, els més significatius dels quals són restes ceràmiques, fragments de pedres de molí i de focs on treballaven els metalls. Ja convertits en ramaders i agricultors, menjaven sobretot cabra, ovella, porc i bou, així com cereals.
Tots els materials provinents del jaciment estan dipositats al Museu Comarcal de la Garrotxa.
Publicada al "Punt Avui" el dia 16 de juliol de 2008, Ramón Estéban, Tortellà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)