L'assentament de fa 4.400 anys, desapareixerà per les obres dels nous accessos a Olot
Les excavacions de les últimes setmanes al jaciment de la Prunera, del veïnat de Sant Cosme, han permès calcular que la seva extensió no baixa dels 20.000 metres quadrats, el doble del que els arqueòlegs es pensaven a principi d'estiu. Aquesta xifra confirma encara més la Prunera com el jaciment més gran de Catalunya de la seva època, el neolític final. Els investigadors comencen a descartar la suposició inicial que es tractava d'estructures utilitzades en diferents moments per grups diversos i, en canvi, pren consistència la hipòtesi que tot el conjunt forma una sola unitat.
La recerca més recent a la Prunera, un jaciment situat en el pendent final del collet de Sant Cosme, s'ha fet en una cota lleugerament inferior a la de l'esplanada on s'havia treballat l'any passat i l'última primavera. Els codirectors de les excavacions, Maria Saña i Ferran Borrell, de la UAB, van explicar ahir que, a diferència del primer camp, en què les restes van aparèixer molt per sobre del nivell de les roques, en aquesta àrea l'assentament l'han localitzat just a sobre de la colada basàltica. Una part de l'assentament, aquells pobladors el van aixecar en un espai lleugerament enclotat que van haver de anivellar. Com a dalt, hi han aparegut restes de fauna, petits fragments de ceràmica, d'ornaments (de collarets), trossos de pedra de molí i d'indústria lítica (de puntes de fletxa i altres eines), granes i fragments cremats dels pals que aguantaven les cabanes. Els arqueòlegs tenen clara la datació, que han situat en 4.400 anys d'antiguitat. Tot el que s'està traient de la Prunera s'estudiarà als laboratoris de la UAB i posteriorment es dipositarà al Museu de la Garrotxa. La part excavada és una petita porció de tot l'assentament. Les cales que han fet en alguns punts han permès calcular l'extensió en uns 20.000 metres quadrats. És possible que aquesta xifra quedi curta si les prospeccions que aquests dies es fan a l'altre costat de la carretera actual treuen a la llum indicis del neolític final. Si això passés, les excavacions no es podrien reprendre fins l'any que ve, ja que aquestes campanyes s'han fet arran de les obres de la nova carretera N-260 entre Montagut i Olot i els arqueòlegs - una trentena - han d'acabar forçosament la setmana que ve.
Goliat no dóna opcions a David R.E. - Les restes de la Prunera les van descobrir el 1991. L'any passat es van reprendre les excavacions perquè el jaciment està afectat de ple per la nova N-260 i la normativa obliga a fer un seguiment arqueològic quan es construeix una gran infrastructura. Com que les empreses que fan l'autovia treballen amb un calendari molt ajustat, els arqueòlegs han hagut d'excavar a marxes forçades. Sempre han tingut les màquines a prop, però mai com ara. De fet, l'àrea del jaciment que van obrir l'any passat i la primavera ja no existeix, ja ha estat engolida per la traça gegantina que també està mutilant els contraforts de la muntanya d'Aiguanegra i està a punt de fondre la casa del collet de Sant Cosme. Formigoneres, grues i camions de càrrega comparteixen la pols i la calor amb els cabassos, els paletins i els pinzells, en una singular convivència prèvia al triomf de Goliat sobre David. Divendres de la setmana que ve és la data límit. A partir de l'1 de setembre, el jaciment del neolític final més gran de Catalunya serà només una idea. Com els assentaments del paleolític o la calçada romana, igualment soterrats en altres trams de la mateixa obra.
Publicada al diari "El PuntAvui", 24 d'agost de 2001 - RAMON ESTÉBAN / Sant Cosme (Sant Joan les Fonts)
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)