El jaciment arqueològic de la Prunera està situat al costat del coll de Sant Cosme, al terme municipal de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), al costat de la carretera N-260 (figura 1). Es va descobrir l’any 1990 durant l’observació d’un dels talls produïts per les obres del traçat de la N-260, prop del punt quilomètric 83. Per tal de confirmar el jaciment arqueològic de la Prunera, l’any 1991 es varen fer en aquest indret tres sondatges de prospecció d’1 m2 cada un.Aquests treballs previs varen permetre confirmar que hi havia un jaciment arqueològic en una extensió mínima de 80 m2, a més, amb referència a l’estratigrafia, es va descobrir un sol nivell arqueològic amb una potència aproximada de 15 cm. Les úniques categories de materials arqueològics documentats durant aquests treballs previs de prospecció van ser restes lítiques i ceràmiques; no es van observar elements estructurals. L’any 1993 s’efectuà una segona intervenció en aquest indret. Va ser una intervenció amb un caràcter d’urgència que consistí en la supervisió dels treballs d’excavació mecànica fets al sector nord del camp amb motiu de la instal·lació de la conducció de gas natural. Gràcies a aquests treballs es va constatar l’absència de materials arqueològics en aquesta part concreta del camp.
Sabent, doncs, que hi havia el jaciment arqueològic de la Prunera i sabent que podia ser afectat parcialment pels treballs de desdoblament de la N-260 al tram Montagut-Olot, l’any 1999 es va acordar una segona intervenció arqueològica d’urgència, en la qual es va evidenciar que el jaciment tenia una superfície molt superior a la documentada en un primer moment. Prenent com a base les dades obtingudes en aquesta intervenció i tenint en compte el traçat de la carretera, un cop avaluada la magnitud del jaciment, es projectaren i realitzaren quatre intervencions més durant els anys 2000 i 2001, la darrera de les quals va finalitzar al desembre del 2001. La tercera intervenció arqueològica d’urgència i la quarta varen consistir en la supervisió dels treballs mecànics de soterrament de la línia elèctrica i de les conduccions de gas. En aquestes dues intervencions es va constatar que el jaciment també s’ampliava considerablement cap a la part sud, just a l’altra banda de la carretera N-260. Es va evidenciar en aquesta àrea la mateixa dinàmica que a la resta del jaciment excavat fins aleshores, de manera que es va posar de manifest la gran extensió del jaciment, que devia tenir en aquells moments una superfície mínima de 8.000 m2. A partir de tots aquests resultats es van projectar i realitzar les intervencions d’urgència sisena i setena; la sisena es va centrar a excavar en extensió i la setena, a acabar de delimitar el jaciment. La superfície total en què es van fer les intervencions supera els 40.000 m2 (figura 2).
Totes aquestes intervencions estan integrades en el mateix projecte d’investigació arqueològica, van ser assumides, segons un encàrrec del Ministerio de Fomento, pel Servei d’Anàlisis Arqueològiques de la Divisió de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i van ser gestionades des del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Gabriel Alcalde (UdG), Miquel Molist (MAC) i Maria Saña (UAB) es van encarregar de la coordinació i la direcció general de la intervenció. Els treballs tècnics van ser dirigits per arqueòlegs vinculats a la Divisió de Prehistòria de la UniversitatAutònoma de Barcelona: Ferran Borrell, Susanna Casellas, Xavier Clop, Josep Miquel Faura, Mònica Oliva i Oriol Vicente; hi van participar més de cinquanta persones de diferents universitats catalanes, estatals i estrangeres.
L’assentament de la Prunera és un poblat permanent que devia tenir una extensió considerable i una estructura dispersa articulada entorn de grans unitats, resultat d’ocupacions reiterades, espaiades en el temps. La singularitat de les estructures documentades i la manera com estan distribuïdes, a més de la relació numèrica i qualitativa entre les diferents categories de materials arqueològics recuperats (categories sobrerepresentades/absències significatives), són característiques que poden evidenciar un ús específic d’aquest espai com a centre de trobada col·lectiva o comunitària: lloc d’intercanvis, centre ritual, trobada de ramats...
Els treballs de camp fets al jaciment arqueològic de la Prunera han evidenciat una dinàmica d’assentament fins ara poc documentada en el context català del neolític final Aquesta dinàmica d’assentament es devia caracteritzar per l’establiment a l’aire lliure de «poblats» amb una superfície considerable

Informació extreta de:
Tribuna d'Arqueologia 2001-2002
La Prunera, un assentament del neolític final a l’aire lliure a la zona dels Prepirineus catalans
GABRIEL ALCALDE GURT, FERRAN BORRELL TENA, SUSANNA CASELLAS PARRA, MIQUEL MOLIST MONTAÑÀ, MÒNICA OLIVA POVEDA, MARIA SAÑA SEGUÍ, ORIOL VICENTE CAMPOS

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)