Els arqueòlegs qualifiquen de molt interessants les troballes d'aquest any, perquè queda evident la pràctica antiga d'una gestió molt especial de l'espai.

Daniel Bonaventura, Sales de Llierca - Les excavacions arqueològiques que s'estan realitzant aquests dies a l'anomenada Cova 120 de Sales de Llierca han permès recuperar restes d'ossos d'animals i eines de sílex que evidencien la presència humana en uns nivells l'antiguitat que superen en tots els casos els 150.000 anys.

Les excavacions han revelat, d'altra banda, que els homínids que habitaven la caverna en temps prehistòrics practicaven una distribució racional de l'espai i planificaven les sortides per anar a caçar, recollir vegetals o fabricar eines.

La cova té un corredor d'accés d'uns 12 metres de fondària que desemboca en una sala d'uns 60 m2, com molts pisets dels d'avui, per bé que el sostre té una alçada superior, de set o vuit metres en alguns punts.

Xavier Terradas i Pau Martín, els arqueòlegs directors de les excavacions, han qualificat de «molt interessants» les troballes d'aquest any perquè els nivells més antics evidencien que «ja es posava en pràctica una gestió de l'espai molt especial».

Bèsties i homínids

No és que la cova fos compartida, però quan no hi havia humans l'ocupaven les bèsties. A mesura que van desenterrant capes i capes de terra, els arqueòlegs han de posar atenció a distingir les restes òssies de les bèsties que es refugiaven i segurament criaven dins la cova, de les dels animals que hi portaven els homes per consumir-los.

S'han trobat ossos d'ós de les cavernes, de iena, de pantera i fins i tot d'un animal ja extingit, el cuon, que era una mena de llop petit. Aquestes són les bèsties que ocupaven la cova, a més a més de petits rosegadors i ratpenats.

Però és que també hi ha restes de cabres i cérvols que eren arrossegats fins a l'interior de la cova i consumits per aquelles bèsties.

Aquestes troballes s'han produït en un extrem de la cova, mentre que a l'altre han aparegut les restes òssies que són el resultat d'una aportació humana. Això se sap perquè aquests altres ossos tenen marques d'haver estat tallats amb pedres o bé estan cremats.

Així es pot saber que els homes dins la cova consumien cabres, cèrvols, cavalls, senglars i una espècie de bòvid que encara no s'ha pogut identificar.

Les cabres les portaven senceres, senyal que les caçaven molt a prop, mentre que els cèrvols i els cavalls els anaven a buscar a les planes, lluny de la cova, i això es dedueix del fet que només es troben fragments d'aquests animals. Per facilitar el transport, primer els escorxaven.

«Trobar tan ordenades les restes és molt interessant perquè significa que hi havia una concepció de l'espai per afavorir-ne l'ocupació», ha explicat Xavier Terradas aprofitant una visita del Diari de Girona a la Cova 120.

«Al centre de la cova hi trobem les eines perquè és on devien treballar amb elles. Són eines fabricades a partir de rierencs del Llierca i del Fluvià», precisa Terradas.

L'arqueòleg s'atreveix a aventurar -«es nota», ha dit- que aquells homínids planificaven des de la cova amb antelació les sortides de cacera i de recol·lecció de fruits i vegetals, així com els llocs on anaven a fabricar les eines. En aquell període històric de nomadisme, els homes feien estades temporals a la cova.

Les restes de petits rosegadors i de rat-penat són especialment apreciades pels arqueòlegs, ja que aquests animals són molt sensibles als canvis climàtics i el seu estudi permetrà saber com era la fauna i flora de l'època, així com la climatologia.

Última campanya

Aquesta és l'última campanya d'excavacions a la Cova 120, després de les que s'hi van dur a terme entre els anys 1981 i 1989, que es van reprendre l'any passat. Els arqueòlegs creuen que aquest any ja tocaran fons i arribaran als nivells erms.

La campanya va començar el 5 de juliol i finalitzarà el dia 25. L'han organitzat el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), juntament amb el Consorci per a la Gestió i Protecció de l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa.

Els treballs van a càrrec d'una desena d'arqueòlegs, estudiants o llicenciats de les universitats de Sevilla, Complutense i Alcalá de Henares -aquestes dues de Madrid-, Autònoma de Barcelona i Universitat de Barcelona.

En les primeres campanyes dels anys vuitanta s'hi van trobar restes d'ocupacions del segle XIX, de pastors o pagesos que utilitzaven la cova. Exceptuant l'edat mitjana, s'hi van trobar evidències d'ocupacions continuades al llarg de la història, fins arribar als 150.000 anys d'antiguitat.

Totes les restes recuperades en la present campanya són d'una antiguitat superior als 150.000 anys, però no es podrà precisar fins que s'hagin realitzat els pertinents estudis.

La intenció de l'equip director dels treballs és publicar una monografia completa.

Les visites guiades que s'organitzen aquest any mentre els arqueòlegs hi treballen han permès als interessats comprovar les dificultats d'accés a la cova, que s'ha de fer per mitjà d'escales i cordes, ja que està situada en una penya-segat, després de caminar durant 25 minuts. Xavier Terradas diu que la cova quedarà oberta a tothom i demana que tothom que la visiti la respecti.

Publicada a "Diari de Girona" el dia 16 de juliol del 2004

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)