Els arqueòlegs donen per acabada la feina al jaciment més antic de Catalunya, amb més de 150.000 anys.
LAURA PORTAL/ Sales de Llierca - Els treballs d'excavació a la Cova 120 de Sales de Llierca s'han acabat. La campanya d'aquest any, finalitzada l'última setmana de juliol, posa punt final a les tasques de recerca al jaciment més antic localitzat fins ara al Principat, amb més de cent cinquanta mil anys. Les restes que s'hi han trobat donen fe de la vida humana i animal a la cova en set nivells, el més remot dels quals correspon al paleolític mitjà, de l'època dels grups humans de Neandertal, que és el que s'ha estat excavant aquest estiu. També s'ha donat per acabada la feina a la cova de l'Arbreda de Serinyà, on s'han localitzat eines i ossos de fa 50.000 anys.
Els treballs d'excavació a l'anomenada Cova 120 de Sales de Llierca, a l'Alta Garrotxa, van començar en una primera fase el 1981 i es van allargar fins al 1989, sota la direcció del Museu Comarcal de la Garrotxa. Les feines no es van reprendre fins l'any passat, quan, després que el jaciment fos objecte d'unes quantes espoliacions, el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en col·laboració amb el Consorci de Gestió i Protecció de l'Alta Garrotxa, va decidir que s'hi tornés a excavar. Aquesta segona etapa ha donat com a resultat les dues últimes campanyes a la Cova 120, la del 2003 i la d'aquest any, finalitzada aquest estiu.
El jaciment de la Cova 120, doncs, ja no rebrà més visites d'arqueòlegs, almenys no pas per treballar-hi. Segons explica l'arqueòleg Xavier Terrades, un dels caps de l'excavació, les feines ja estan acabades, tot i que potser s'hi tornarà per estudiar amb més detall algun element. A partir d'ara la feina serà treure rendiment de les restes localitzades, cosa que ja s'ha impulsat aquest estiu amb les primeres visites guiades, coordinades conjuntament amb el Museu de la Garrotxa. De moment, ja han visitat la Cova 120, només accessible després de caminar mitja hora per un estret corriol i de pujar una escala de set metres, un total de 109 persones.
Terrades assenyala que s'han trobat evidències clares de vida humana a la cova que tenen fins a cent cinquanta mil anys d'antiguitat, tot i que encara no s'ha pogut confirmar amb exactitud, de manera que la datació podria ser fins i tot anterior. A la cova s'ha constatat que l'home de Neandertal tenia organitzat l'espai per adequar-lo com a habitatge: hi havia zones per a les deixalles, per a les eines, etc. També s'hi han trobat restes de fauna, animals caçats pels humans, com ara ossos de cabra, cérvol, cavall, uroc i senglar. Quan els homes de Neandertal no hi vivien, la cova devia estar ocupada per animals carnívors, dels quals s'han trobat restes d'
ós de les cavernes, pantera, hiena, cuon -una espècie de llop petit que encara viu a l'Àsia- i d'un fèlid que no s'ha pogut identificar però que recorda una mena de linx o gat mesquer.
Amb aquestes restes òssies, explica Terrades, es fa més fàcil imaginar com es devia viure fa milers d'anys a l'Alta Garrotxa i, al mateix temps, sorprèn pensar que era un territori totalment selvàtic i ple de depredadors perillosos per a l'home. També s'han localitzat eines de pedra i fragments de carbó dels fogars.
Publicada al "Punt Avui" el dia 4 d'agost de 2004, Laura Portal, Sales de Llierca.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)