Els arqueòlegs d’Empúries han identificat una muralla de grans dimensions, completament desconeguda fins ara, que segons les primeres hipòtesis tancava la base militar del segle II aC que Roma va utilitzar en la seva tàctica per conquerir la península Ibèrica.
En el decurs d’uns treballs d’excavació realitzats el 2012 a propòsit de la construcció del nou edifici de recepció de visitants del jaciment, els arqueòlegs van desenterrar un tram d’uns 25 metres d’una muralla que en algunes parts, segon van poder comprovar, s’alça fins a 2,5 metres i arriba a fer fins a 3,4 metres d’amplada, la qual cosa parla d’una potència de fortificació extraordinària.
Una prospecció geofísica duta a terme per l’empresa SOT i tota la informació recollida pel capteniment investigador dels arqueòlegs ha permès calcular que la muralla tenia prop de 2 km de perímetre i tancava una àrea d’unes 20 hectàrees que, segons l’arqueòleg Joaquim Tremoleda, en una conferència a la UdG, constituïa «una autèntica ciutat flotant al costat de l’Empúries grega».
Tremoleda oferirà més detalls de la transcendental troballa, que no havia estat comunicada a la premsa, dijous vinent a La Cate de Figueres en la conferència Descobriment d’una nova muralla a Empúries. Un punt clau per a la conquesta i la romanització d’Hispània, en el cicle de l’Institut d’Estudis Empordanesos i Òmnium Cultural sobre novetats en la recerca històrica empordanesa.
L’equip de Joaquim Tremoleda, Pere Castanyer i Marta Santos s’ha esforçat des del moment del descobriment a recollir informació sobre una muralla que es va dreçar al costat de la muralla més antiga de la ciutat grega per protegir la base militar de recepció de nous contingents de tropes de Roma encarregades d’avançar en la romanització d’Ibèria.
Aquests soldats, acabats d’arribar i amb avidesa de gastar la paga, van sotmetre al seu domini la ciutat grega preexistent, però també la van enriquir de forma extraordinària i en van dinamitzar l’economia. «Són soldats que arriben constantment amb poder adquisitiu i necessitats de consum», ha declarat Tremoleda.
El recinte fortificat no conserva grans estructures interiors perquè els soldats s’hi establien en campaments. Part d’aquell recinte va quedar posteriorment engolit pel procés de plena romanització de la ciutat grega i per la construcció d’una nova muralla romana de perímetre molt superior. Per exemple, la zona del que avui es coneix com el fòrum es va construir sobreposada a l’antic recinte militar.
Una part d’aquella base militar, però, no va ser engolida i les seves restes queden avui a extramurs. En conseqüència, la descoberta amplia considerablement l’àrea arqueològica del jaciment tal com es coneixia.
El campament s’estenia en paral·lel a la zona litoral, des de l’actual aparcament fins a l’hostal Empúries. Aquells murs els van construir amb la tècnica del doble parament de grans blocs poligonals de pedra calcària i en van reomplir l’interior.
Segons han declarat recentment Tremoleda, Santos i Castanyer, es tracta de la troballa «més significativa, sens dubte» de les recerques dels darrers anys, i «aporta informació excepcional en relació a la primera etapa de la presència romana a Empúries.
Així mateix, la descoberta «confirma la importància estratègica» que Empúries i el seu port van tenir en la conquesta d’Hispània per part de la capital imperial. El recinte fortificat del campament va tenir una existència relativament curta, que inclou tres fases d’ús, entre la primera meitat del segle II aC i el darrer quart. Les restes han tornat a ser cobertes i no són visibles, a l’espera de poder-les integrar a la zona dels aparcaments.
Publicada al diari "Diari de Girona ", 22 de febrer de 2015 - Daniel Bonaventura - Girona
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)