El paborde era un dels membres importants del Capítol catedralici, ja que administrava la part dels bens de la Seu. Era un canonge nomenat pel bisbe per representar-lo en la jurisdicció civil i criminal que tenia sobre els habitants d'una vila.

Ell, a la vegada, i en representació del senyor, nomenava el batlle, càrrec que tan sols podia nomenar ell de forma exclusiva, i feia pregonar l'acte per tots els llocs de la vila, a fi que tothom comparegués al lloc fixat, tal com era costum.

El paborde, rebut per tota la congregació, exhibia l'escriptura credencial del seu càrrec canonical subscrita pel senyor bisbe, la qual era llegida en veu alta pel notari. El paborde jurava observar els privilegis i costums de la vila. El batlle, els jurats i els consellers comunicals li juraven fidelitat i vassallatge en nom de tota la vila. Tots aquests juraments tant cerimoniosos es feien sobre els sagrats quatre evangelis i al davant del notari que feia l'acta de totes les coses actuades. A més, els pabordes feien la capta a totes les cases, ja fossin de pagès o de vila, que tenien sota la seva jurisdicció (més antigament aquesta feina la feien els baciners) i organitzaven les festes tradicionals, ja fossin religioses o profanes.

Informació extreta de "Edificis de Girona. El Punt" - Article de Carme Vinyoles

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)