El govern local encarrega un projecte per recuperar i museïtzar el jaciment.
El govern de Santa Cristina d’Aro vol fer lluir un dels elements patrimonials que podrien explicar els orígens del municipi, amb la reivindicació del jaciment arqueològic que integra l’església paleocristiana aixecada a partir del mausoleu de Malvet, datat en l’època baiximperial romana (entre els segles IV i VI de la nostra era) i amb evolució i activitat fins al segle IX. L’església, amb absis cap a orient –la construcció final era un edifici de nau única i una capçalera quadrangular molt poc remarcada–, es va abandonar en construir-se una de planta nova romànica a uns 300 metres, que és l’origen de l’actual església parroquial del municipi. El primer document que parla de la nova església és de l’any 1041.
Les restes del conjunt van sortir a la llum als anys seixanta del segle passat, quan es van urbanitzar els primers carrers del sector Serrasol. I van quedar escapçades pel carrer Pep Ventura, on en els darrers anys s’han instal·lat alguns plafons divulgatius però sense gaire recerca després d’algunes excavacions. En la darrera, l’any 2007, un equip arqueològic de la Universitat de Girona, amb conveni amb l’Ajuntament, va aprofundir a l’entorn, el cementiri que se sabia que existia.
Divulgar el conjunt
La inversió aprovada, d’entrada, és modesta: la junta de govern ha adjudicat els treballs de redacció del pla executiu de rehabilitació del jaciment a l’empresa Àtics SL –la mateixa que s’ha encarregat en els darrers mesos de les prospeccions arqueològiques a la part posterior del monestir de Sant Feliu de Guíxols– per un import de 2.420 euros.
L’encàrrec preveu l’elaboració d’un projecte que haurà de marcar la recuperació del jaciment arqueològic, la seva museïtzació i la seva difusió.
Entre les possibilitats futures, es preveu per exemple habilitar passeres a la parcel·la per interpretar millor els vestigis visibles al jaciment.
Publicada al diari "El PuntAvui", 14 de maig de 2018 - E. Agulló - Santa Cristina d'Aro
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)