El govern local encarrega un projecte per recuperar i museïtzar el jaciment.
Uns 300 metres a ponent de l'església de Santa Cristina, en obrir uns camins per a una urbanització aparegueren les restes d'una interessant esglesiola de la qual són visibles els fonaments de la capçalera i una bona part dels murs laterals de la seva nau única.
L'església fou excavada el 1940-50, i després de la intervenció es deixaren al descobert els murs de 50 cm. d'alçada aproximadament, que foren protegits amb una capa de morter.
La nau és rectangular, de mides molt reduïdes ( 2m. de llarg al sector identificat, per 1,80 d'ample, a l'interior). L'absis carrat és envoltat exteriorment per un altre mur de planta rectangular. Entre el presbiteri i aquest mur hi ha a cada banda dos espais rectangulars de 2,90 m. de llarg per 0,80 m. d'ample que han estat identificats per alguns autors com a reminiscències de sagristies o pastofòries. Cal, però, destacar les minúscules dimensions d'aquests espais, els quals representen una gran singularitat. L'aparell dels murs, visible malgrat la seva poca alçària, ha estat construït amb pedres sense escairar, curosament escollides, de mides molt semblants, que han estat disposades de manera que formen files regulars. A la part externa hi ha rastres d'un arrebossat d'època antiga.
Segons alguns autors, caldria considerar el petit temple com una simple cella memoriae amb capçalera tripartida, ja que al seu voltant durant l'excavació aparegueren restes d'una necròpoli. Aquests tipus d'esglésies, caldria situar-les en un moment intermedi de l'evolució de les basíliques romano-cristianes a les visigodes i pre-romàniques posteriors, datables al segle VI. L'altra interpretació, que és la de Xavier Barral, rebutja aquesta opinió i considera que les restes poden correspondre a dos moments constructius diferents; així, per la seva planta i el seu aparell, inclou els vestigis que resten de la nau rectangular i l'absis trapezoidal entre les esglésies pre-romàniques típiques de l'Empordà (segles IX i X), i poden ésser un clar precedent de l'actual església parroquial de Santa Cristina; en l'altre moment constructiu, anterior a l'esmentat, aquest autor classifica les restes d'un absis més petit i més antic o d'una construcció funerària imprecisa.1
1 Catalunya romànica. Vol. VIII, de Joan Badia i Homs i Maria Lluïsa Ramos i Martínez
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)