L'autora és Sònia Masmartí i descobreix la falsedat d'un fet clau i històric.
El conjunt monàstic de Sant Pere de Rodes no ha estat posat en valor com altres monuments similars, tot i ser un dels espais més espectaculars del país. Els llibres que s'han publicat tracten, majoritàriament, aspectes arquitectònics, com una joia del romànic que és, però pocs documenten la vida que hi ha hagut. Això és el que ha fet la historiadora figuerenca Sònia Masmartí que ha escrit Sant Pere de Rodes. Lloc de Pelegrinatge, on parla de l'espai i dels monjos que hi van residir.
El llibre que ha escrit Sònia Masmartí parteix d'un treball que li va encarregar fa quatre anys la Generalitat per documentar el paper de Sant Pere de Rodes en el pelegrinatge, a partir de la voluntat de tirar endavant el projecte –ara ja realitat– del camí de Sant Jaume. El monument reuneix diferents aspectes, tots ells importants per si sols: ser una joia de l'arquitectura medieval, estar emplaçat en un dels racons més bells de Catalunya i ser un dels grans centres de l'espiritualitat medieval catalana. Avui també és el punt de partida del camí de Sant Jaume català. Tot això és recull en la publicació Sant Pere de Rodes. Lloc de Pelegrinatge, on s'explora tota la història del monestir i es demostra que ja existia el pelegrinatge al segle XI, com a mínim.
Els monjos van residir a Sant Pere de Rodes fins al 1798, que es van traslladar a Vila-sacra i, després, a Figueres on tenien moltes propietats davant el que ara és l'asil Vilallonga i on van començar a construir un gran monestir que va desaparèixer, sense estar acabat, amb la desamortització de final del segle XIX. «Hi ha una part de la història que està per fer sobre els monjos, qui eren, d'on venien i això és el que també m'ha interessat», explica Sònia Masmartí, que fa deu anys que treballa com a coordinadora al monestir, on també hi va viure set anys. Sobre aquests aspectes hi ha poca documentació perquè l'arxiu s'ha cremat diferents cops i s'han dispersat molts papers. «El lloc on està situat és un dels més macos del món i té molta força. Viure-hi va tenir molt de mèrit perquè és dur i sempre es planteja què van trobar els monjos per anar-hi? Alguna cosa important hi devia haver, al marge de la bellesa», conclou l'autora.
La butlla que no va existir.
Sant Pere de Rodes va ser un importantíssim lloc de pelegrinatge a partir de les indulgències que diferents butlles papals atorgaren a qui el visitava i que eren similars a la de Sant Pere del Vaticà. Doncs, Sònia Masmartí ha descobert que una de les butlles papals de l'any 1088, d'Urbà II, que els concedia el jubileu, no va existir i que els monjos del monestir la van falsejar el segle XIV perquè «notaven la competència de Sant Jaume i Montserrat». Va ser el 3 de maig de 1370 –tres dies després– i el primer que va qüestionar la seva existència va ser fra Nicolau Aymerich que era l'inquisidor general del regne d'Aragó. Masmartí ha vist que tenia raó i ha trobat a l'Arxiu Diocesà de Girona una còpia falsejada on s'explica la història increïble que envoltava la desaparició del document original. L'autora defineix el descobriment com «el punt culminant i el moment sapiens».
Publicada al diari "El PuntAvui", 6 de juny de 2010 - Josep Puigvert - Figueres
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)