El mas Masferrer de l'Esparra, abans s'anomenava mas Poch i també es troba documentat en el fogatge de 1497 com a mas Peroch1.
És a partir d'aquesta masia que al segle XVIII es constitueix el nucli urbà de l'Esparra. Inicialment només hi havia l'església, la rectoria i el mas Masferrer, i fou en aquest segle que es configurà la forma actual, a partir de vendes de peces de terra fetes per la família Masferrer1.
La família Masferrer, propietària de! mas Masferrer, que abans es deia Poch, seguí una política matrimonial que la portà a obtenir el mas Vidal, de Maçanet de la Selva i el patrimoni Cabrer, de Tordera1.
Cap el 1700, ja que el 1703 va néixer Antoni Masferrer i Vídal, es van casar Salvi Masferrer i Cortina, hereu del mas Masferrer, i Maria Vidal, pubilla del mas Vidal, de Maçanet, filla d'lscle Vidal1.
Posteriorment, el 17 de desembre de 1717, se signaren uns capítols matrimonials dobles:
-d'una part, entre Ponç Riquer, treballador de Riudarenes, i Maria Vidal, mestressa del mas Vidal, vídua de Salví Masferrer,
-d'altra part, entre Antoni Masferrer i Vidal, fill de Salvi Masferrer i Maria Vidal, i Maria Riquer, filla de Ponç Ríquer i de Maria, difunta.
D'aquests capítols dobles destaquen els punts següents, Pere Masferrer fa donació al seu nét, Antoni Masferrer i Vidal, del mas Masferrer, i la seva mare, Maria Vidal, li fa donació del mas Vidal. Per altra banda, Maria Vidal aporta en dot al seu segon marit, Ponç Riquer, el mas Vidal, però sabent que l'heretarà el seu fill. Finalment Ponç Riquer designa hereva la seva filla Maria Riquer; però si té fills mascles, cosa que succeí, serà nul·la aquesta donació universal, i rebrà en dot 450 lliures1.
La família Masferrer, després de no haver obtingut el mas Ponç, comprat per Ponç Riquer el 1727, sí que va obtenir indirectament l'important patrimoni Cabrer de Tordera. El procés per obtenir-lo fou el següent. El 13 de gener de 1749 se signaren capítols matrimonials entre Antoni Masferrer i Riquer, hereu dels masos Masferrer i Vidal, fill d'Antoni Masferrer i Vidal, i de Maria Vidal, i Marianna Cabrer i Puig, donzella, filla de Pau Cabrer, pagès de Tordera, i de Maria Puig, difunts. Antoni Masferrer fa donació de tots els seus béns al seu fill. Per altra banda, Marianna Cabrer aporta en dot 500 lliures que li dóna el seu germà Francesc Cabrer, amo del patrimoni Cabrer de Tordera, per llegítima paterna i materna1.
El 1756 Antoni Masferrer i Riquer, vidu de Marianna Cabrer, es casa amb Maria Auledas. De la seva primera muller tenia tres fills: Francesc, Maties i Rosa. El 1750 Francesc Cabrer i Puig, amo del mas Cabrer, es casa amb Maria Ruscalleda. El 1753 Maria Ruscalleda fa inventari dels béns deixats pel seu difunt marit, Francesc Cabrer i Puig. Com que el matrimoni no va tenir cap fill, segons el testament atorgat el 1754 per Pau Cabrer, pare de Francesc i Marianna Cabrer i Puig, Marianna passava a ser mestressa dels masos Cabrer, Custorer i Prats. El 1756 Marianna Cabrer ja era morta i per tant el patrimoni Cabrer passà al seu fill i hereu, Francesc Masferrer i Cabrer, i al seu marit Antoni Masferrer, com a usufructuari. Maria Ruscalleda, usufructuària dels béns del seu marit Francesc, mentre es conservés vídua d'ell, es va tornar a casar, però no volia renunciar al seu usdefruit. Finalment el 3 de maig de 1760 se signà una concòrdia entre Antoni Masferrer i Riquer, i Maria Ruscalleda, pel qual Maria Ruscalleda renuncia a l'usdefruit, a canvi que Antoni Masferrer li pagui el dot que aportà, és a dir, 2.600 lliures. D'aquesta manera la família Masferrer aconseguí el patrimoni Cabrer de Tordera1.
1 Quaderns de la Selva Nº 8. Evolució de la propietat a l'Esparra (1497-1900), de Josep Formiga i Bosch
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)