Des de l'any 1449, en la seva condició de propietària de la Força o Torre de la Roqueta de l'Esparra, consta com a possessió de la família Farners, que el tenia en franc alou1.
El 15 de desembre de 1562, Antic Petrifugell, àlies Morgadella, reconeix tenir per Pere de Cartellà i de Farners, usdefructuari, i pel seu fill Frederic de Farners, senyor del castell de Farners i de la Roqueta de Sant Martí de l'Esparra, el mas Morgadella i les seves terres. El mas Morgadella era molt extens, per l'est arribava fins a la capella de Santa Maria d'Argimon; pel sud fins al mas Pons que fou del mas Sureda; a l'oest fins al mas Pol de Sant Feliu de Buixalleu; i al nord fins al mas Agustí, el mas Pol i el mas Tria que posseeix el mas Massaguer de Sant Feliu de Buixalleu. És a dir, comprenia tot el quadrant nordoccidental de la parròquia de l'Esparra2.
Antic Petrifugell era també amo del mas Oliver, derruït i ara unit al mas Morgadella. En total les terres capbrevades i mesurades suposen uns 500 jornals. A més posseïa 2 peces boscoses, una comprada el 7 de setembre de 1490 davant el notari d'Hostalric, per Salvi Morgadella a Salvador Colomer, pels límits que descriuen podria tenir una extensió de 300 jornals2.
Entre les contraprestacions que han de fer els Morgadella s'esmenten les de cavalcada, bada i guaita, la qual cosa fa creure que eren cavallers (Capbreu 1562 i 1566. Arxiu Comarcal de Santa Coloma de Farners. Notari Pau Serra)2.
La família Morgadella, propietària d'un dels masos més extensos de l'Esparra, els darrers anys del segle XVIII ven el seu mas. Així, el 27 d'agost de 1782 Joan Morgadella i Agustí, en nom propi i en el d'administrador legítim de la persona i béns del seu nét, Joan Morgadell i Ferrer, fill del difunt Martí Morgadella i de Maria Anna Ferrer, ven a Salvi Creixell, negociant de Cassà de la Selva, tot el mas Morgadella amb la seva casa, terres, honors i possessions (Registre d'Hipoteques de Girona, llibre 163). De l'import de la venda, 6.250 lliures, els Morgadella no reben res, ja que es destina a pagar els següents deutes:
-3.927 lliures i 13 sous per encarregar-se d'un censal a favor del capellà, Ramon Casellas, prevere obtentor del benefici sota invocació de sant Francesc Xavier de l'església de Crespià.
-166 lliures i 2 sous per pagar a Benet Rascamont, per la feina de procurador dels Morgadella.
-700 lliures per lluïció d'un censal a favor dels aniversaris i misses d'estaca de l'església de Sant Lluc de Girona.
-1.456 lliures i 5 sous a Pere Ferrer, pagès de Sant Pere Desplà (Arbúcies), com a cancel·lació parcial del debitori d'import 1.800 lliures2.
El 6 d'abril de 1786 Maria Oller fa inventari dels béns deixats pel seu difunt marit, Joan Morgadella i Agustí. Aquests béns són el mas Oliver, actualment anomenat mas Martí, i el mas Monturós. Aquests masos estan hipotecats com a garantia de! dot que aportà quan es va casar2.
A pesar d'haver venut el mas Morgadella, aquesta família encara tenia deutes per liquidar. Com que no disposava de diners, aquests masos foren venuts en subhasta pública per la cúria de l'Esparra, Així el 31 de maig de 1787 fou venut el mas Oliver a Salvi Creixell per 890 lliures; i el 30 de març de 1789 fou venut el mas Monturós per 950 lliures2.
En el segle XIX els masos Morgadella, Oliver i Monturós van passar a mans de la família Vall-llobera de Cassà de la Selva2.
1 Riudarenes ahir, ara i sempre, de Miquel Borrell i Sabater
2 Quaderns de la Selva Nº 8. Evolució de la propietat a l'Esparra (1497-1900), de Josep Formiga i Bosch
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)