L'any 1583 es troben documentats els Llongarriu com a masovers del mas Joncar de la parròquia de Sant Martí de Capsec, i en els temps immediats posteriors se'ls identificava com a Llongarriu àlies Joncar1.
En aquells moments el mas Joncar era propietat del Coll del veïnat de Carrera de Santa Maria de Castellar1.
L'any 1590, Joana, vídua de Bartomeu Coll i l'hereu, Benet, amb Margarida, la seva esposa, van vendre a carta de gràcia el mas Joncar, inclós el seu agregat, la Portella, als Llongarriu. El preu fou 377 lliures i 2 sous barcelonesos de les quals els venedors en reberen 80 en metàl·lic. La resta de 297 lliures i 2 sous, les retingué el comprador per redimir diversos deutes del venedor: un censal a un pagès de Santa Maria de Corcó, un altre censal al reverend Joan Ventós, obtentor del benifet sota la invocació de Sant Jaume a l'església de Sant Esteve d'Olot; compensació de 80 lliures cobrades a la bestreta del contracte d'arrendament i onze petits deutes fins a les 77 lliures i 2 sous que el comprador va cancel·lar1.
La possessió del mas Joncar pels Llongarriu va durar onze anys i alguns mesos. El desembre de 1601, Benet Coll va redimir la venda a carta de gràcia i recuperà la plena propietat del mas Joncar mitjançant el pagament de les 377 lliures i escaig del preu de venda, més 107 lliures 11 sous justificats pels foriscapis pagats (35 lliures), emoluments del notari (4 lliures) i per les millores fetes a la casa i terres del mas a més d'uns pagaments a l'abat del monestir de Ripoll i altres a l'almoiner d'aquell cenobi1.
Al mas Joncar hi habità l'hereu de Joan Llongarriu, és a dir, el segon Joan amb la seva dona, Maria Àngela. Allà hi nasqué la seva filla, Maria anna, a mitjan setembre del 1616 que fou batejada a Capsec i apadrinada per l'avi matern, Segimon Faja i la tia de l'Aulina Margarida Llongarriu. El segon fill, Segimon, nasqué el 1618 a la Vall del Bac així com la resta de fills, fins a deu, inclòs un pòstum1.
L'any 1620 però, el Joncar fou venut de nou, aquesta vegada a Joan Coromina de Capsec, també a carta de gràcia, pel preu de 600 lliures amb les quals s'havia de redimir un violari de 210 lliures de capital, més 60 lliures de pensions vençudes i la resta de 330 lliures foren cobrades en efectiu. La venda es va fer amb llicència i autoritat del jutge ordinari del comtat de Montagut. El Joancar prestava un cens anual de 12 sous a l'abat de Ripoll i el seu agregat, la Portella, en pagava 16 a l'almoiner d'aquella abadia tot i ser la masoveria petita de la hisenda. La venda ja no es va redimir més i la finca quedà, definitivament, separada de l'heretat de Colldecarrera. Es va vendre amb el següent detall de la instal·lació: "ab sa casa i cabanya (...)era, corts, cortals, parets, ab tots los orts, quintars i quintanals, margeneres o be boscos, plans, costas, montanyas, pasturas y emprius, debeses i prats, aiguas, fonts, aquaductos y reductos, arbres diversos, frusctiferos y infructiferos, camps, terras, terraplens, feixas, propietats, honors y de pertinencias de dits masos..." 1.
1 Llongarriu de la Vall del Bac, de Ramon Llongarriu i Monsalvatje
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)