Esmentat també com Mas Çanou
Es troba situat al bosc prop de l'ermita de Sant Roc. Era un mas fortificat on hi consta l’existència d’un túnel del que encara es conserva l'entrada, que segons la tradició connectava amb Sant Pere del Galligants de Girona.
El 15 de febrer de 1415, a Salt, davant el Notari Bernat de Soler de Girona, Bernat de Sitjar, ciutadà de Girona, estableix a Joan Pi, de Vilablareix, 3 vessanes d’una possessió més gran situada a Vilablareix, a cens de 3 migeres de blat, per 12 lliures d’entrada.
(Arxiu de la Pia Almoina, Observacions Salt, 19.)
El mas es troba documentat el 1578 com a propietat de Francesc Pi i el 1610 com a pertanyent a Joan Pi. A tots dos documents es fa referència a un document semblant del 1376, any en que ja devia existir.
El 1669´és propietat d'Isidre Çanou, canonge de l'església de Girona, el qual l'anomena mas Çanou.
El 1739 és propietat d'Ignasi Cellés (Sellés o Sallés) i Sanou de Vic, n'és el masover en Josep Tulsà
Informació extreta de:
Llibre "Toponímia del Terme Municipal de Vilablareix" de Pilar Gispert-Saüch i Viader
Repertori de l'Arxiu Diocesà de Girona, Josep M. Marquès
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)