Esmentat també com Mansi Vinyoles de Uall, mas Viñolas de Vall de Montnegre, casa Binyolas de Ball i can Vinyoles d'Avall, tot i que avui és conegut com a Can Guilla1.
Es troba situat entre el mas Vinyoles d'Amont i el mas Montalt, en la serra del puig del mas Montalt. El fet que en els temps medievals no es documenti, fa pensar, en primer lloc, que es podria tractar de propi mas Montagut del segle XV i, en segon lloc, que s'hauria convertit en el mas Vinyoles d'Avall quan, al tombant dels segles XVI i XVII s'hi va establir una branca secundària del mas Vinyoles d'Amont. És a partir d'aquesta data que, en els pergamins i les de llibretes del mas Vinyoles d'Amont, apareixen persones que duien el cognom Vinyoles sense ser d'aquest mas: entre i el Pere Vinyoles d'Avall pagava un cens a Salvador Llinàs àlies Vinyoles i a Antoni Vinyoles d'Amont; el 1661 Agustí Vinyoles va rebre una quarta de mestall de Jeroni Ginesta i Vinyoles d'Amont per pagar al senyor de Cruïlles; i el 1681 Salvi Vinyoles "agricola dominus utilis mansi Vinyoles de Uall" va confessar tenir per l'abat de Santa Maria d'Amer una terra de cinc vessanes i una de vint al Mas Torrent i una altra de sis vessanes a Vall Infern, tot a la parròquia del Castellar. En les dispenses matrimonials de l'arxiu episcopal, apareixen algunes persones anomenades Vinyoles que no pertanyen al llinatge del mas Vinyoles d'Amont. Margarida Vinyoles l'any 1661, Susanna i Elisabet Vinyoles el 1668, Caterina Vinyoles el 1695, Anna Vinyoles el 1743 i Narcisa i Maria Vinyoles el 1747. I en d'altres documents encara n'apareixen més: Pere Vinyols de Baix el 1727, el 1731 i el 1735; el 1808 Josep Vinyoles d'Amont va rebre un cens de Pere Vinyoles d'Avall, el qual en pagava un altre d'un quart de mestall com a reducció de les tasques del "Mas Vinyoles de Vall de Montnegre"; el 1823 Rosa Vinyoles d'Amont va rebre de "Jaume Dauset de casa Binyolas de Ball" una lliura, 17 sous i 6 diners per portar-li les terres durant uns anys; i el 1841 Joan Vinyoles d'Avall va actual d'"hombre bueno" de Joan Vinyoles d'Amont en un plet amb Pere Viola. El 1894 n'era propietari Martí Vinyoles, que no sabem si era el mateix Martí Vinyoles Ferrer esmentat el 1949 en l'amillarament municipal. Els límits de la finca aquest darrer any eren: al nord amb el mas Bancells a través de la riera del Celrè. al sud amb Juan Hereu Carreras, a l'est amb el mas Vinyoles d'Amont i a l'oest amb el mas Montalt. A més, la finca anomenada baga de Quintana estava situada al sud del mas Vinyoles d'Avall. En aquesta època, però, el mas ja era conegut per tothom com can Guilla1.
1 Paisatge i història de Sant Mateu de Montnegre, per Elvis Mallorquí, any 2003.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)