Anomenat també Mas Riba i Mas Riba de Panedes.
Aquesta nissaga, del veïnat de Panedes, es remunta al 1500, quan Martí Llambí, pagès natural de Sant Feliu de Guíxols, compra el mas Riba a Joan Riba, senyor del mas Riba de Panedes i que a partir d'aleshores s'anomenarà mas Llambí1.
Durant 16 generacions els Llambí administren i engrandeixen el mas fins convertir-lo en un dels patrimonis rurals més importants del terme. Hi incorporen terres i masos veïns abandonats o amb problemes econòmics com els masos Pou i Font l’any 1532, el mas Ribot el 1604, el mas Esteve el 1793 o el mas Vidal de Panedes el 1910. Al mateix temps porten a terme una política matrimonial que manté l’equilibri entre les dots rebudes en casar l’hereu i les pagades per la resta de fills. A més a més estableixen aliances amb altres gran propietaris rurals de Llagostera i dels pobles de l’entorn com els Albertí de Ridaura, els Vidal de Llobatera o els Matlló de Caldes de Malavella2.
El mas Riba també consta documentat a l'any 1316 i la senyoria jurisdiccional la compartien el Monestir de Sant Feliu i el baró de Llagostera2.
L’any 1444 Joan Riba va aconseguir que l’abat de Sant Feliu de Guíxols li establís el mas Pou, però l’endeutament de la família va fer que un altre Joan Riba, per poder pagar 20 lliures a la seva mare, que es casava amb en Pere Llambí, paraire de Sant Feliu, en segones núpcies, va haver de vendre el mas a un germà d’aquest, Martí Llambí, que ja era pagès a Llagostera.El 1532 Benet Llambí va comprar, en una subhasta judicial el mas Pou i el mas Font, derruït. Els anys 1604 i 1605 Pau Ferrer va vendre a Gueraua Llambí i a Roc Vilallonga i Llambí el mas Ribot i vint-i-cinc vessanes de terra situades al lloc dit mas Reixac, que segur que ja era abandonat. Finalment, el 1769 es va revendre una peça de quatre vessanes de terra anomenada clos Viader, el lloc on hi devia haver hagut un antic mas medieval d’aquest nom3.
Formació del patrimoni del mas Llambí - Elvis Mallorquí3
La primera notícia és el testament de Dalmau Riba, de Panedes, del 1308, en el qual nomena hereu universal el seu fill Nicolau Riba, que, tot i no ser esmentat, devia residir en el mas Riba l’any 13193.
El fons patrimonial d'aquest mas es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Llagostera. El document més antic data del 1248 i fa referència a la venda d'una peça situada al veïnat de Ganix "in plana de Aganix"2.
1 Hemeroteca del diari el Punt (17/10/2008)
2 Els documents d'administrar un mas, Marta Albà
3 Els masos i el paisatge de Panedes a partir del capbreu del monestir de Sant Feliu de Guíxols, 1319, per Elvis Mallorquí dins M. ALBÀ; E. MALLORQUÍ, coord., Homes i terres. L’ordenació del paisatge agrari de Llagostera, segles XIII-XX, Llagostera: Ajuntament, 2014, p. 68-91.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)