La masia de Can Suardell, emplaçada dintre el veïnat de Can Nadal, és una gran edificació encerclada per un llarg mur, de planta rectangular i d'una magnitud considerable, resultat de la juxtaposició de volums en èpoques diverses, que sobresurt enlairada vers el camí de Sant Joan de l'Erm, amb traces de casa forta, que conserva elements defensius: un matacà de rajola i base de pedra, i vàries espitlleres esbiaixades dirigides al portal dovellat. En temps passats figurà entre les cases més potents del terme. El portal que accedeix al pati de l'entrada principal porta la data de 20 de maig de 1605. La porta adovellada que dóna accés a l'interior té la data de 15781.
Els Suardell pagaven una part del delme a la Pia Almoina de Girona per les terres que posseïen a "Gostalc", tal i com queda palès en un pergamí del 25 de març de 1357 en el que Bernat Llobet, Berenguer Pons, Ferrer Palet, Ramon de Verdera, Bernat Verdera, Bernat Castelló, Guillem de Suardell, Berenguer Morgat, Arnau Massot, Pere de Buçanela, Berenguer Tallada, Ramon Pons i Berenguer Cor, tots de Juià, reconeixen a Ramon de Clota, paborde de l’Almoina, estar obligats a pagar-li mig delme de les terres que tenen a les parròquies de Juià i Sant Martí Vell, indret de Gostalc3.
Els Suardell apareixen en diversos procesos conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona entre els anys 1613 i 1861. En alguns documents reben el tractament de pagès i en altres de cavaller, tot i que en la majoria dels casos es tracta de litigis de preveres beneficats de la parròquia de Juià, el que indica l'ascendència de la família dintre el terme parroquial2.
En el treball sobre els pobles gironins publicat per Maruja Arnau, ens explica que "poseïen tant de patrimoni que per la festa major, tot el llarg del camí que dista de la casa a l'església parroquial, l'omplien els carros dels masovers de les diferents masies d'aquests propietaris entre els quals hi havia el Mas Trobat i el Molí de Campdorà". També ens explica que "una vegada entraren lladres a Can Suardell i que en trobar a dins els de la casa els reclamaren els diners sota amenaces. Davant el perill que corrien, el propietari es va avenir a donar-los un quartà d'or rasat (Això eviencia la seva bona posició econòmica) però en omplir l'atuell caigueren a terra una gran quantitat d'unces, que un dels bandolers s'apressà a agafar. Llavors, l'amo, indignat pel comportament del lladre, li tallà el braç d'una ganivetada ja que el que havien pactat era el quartà ben rasat i res més. La paraula és la paraula."1.
La construcció es troba catalogada dintre l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
1 Els pobles gironins, vol. IV, la comarca del Gironès (I), de Maruja Arnau i Guerola.
2 Arxiu Diocesà de Girona
3 Arxiu de la Pia Almoina de l'Arxiu Diocesà de Girona, núm . 2892, N. Francesc Viader. 79 x 64 cms. +Celrà, 131.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)