Torre de Bach

Vist: 4078

Mas Torre de Bach (Fornells de la Selva)Conegut també com a Mas Avellaneda i Can Plantés.

Aquest mas era possessió de la famí­lia "Des Bach", que senyorejà la Vall del Bac des del Castell de Rocabruna i que ja al segle XV era establerta a Girona.

El mas s'anomenava Avellaneda i segons consta en el pergamí­ número 6802 dels Arxius de la Pia Almoina, que es guarden a l'Arxiu Diocesà de Girona, a l'any 1200, Ramón de Farners dotà amb aquesta possessió la capella de Santa Maria de Farners, la qual fou confirmada en un document dels Pergamins de la Mitra de Girona de l'any 1222. En aquest document hi consten alguns habitants de Fornells que pagaven rendes a la mateixa església per terres que Ramon de Farners els havia establert: Bernat de Llémena, Berenguer de Rosar, Guillem d'Om i Ramon Tapí­. Om fou el primitiu nom del mas Casals i Tapí­ o Tàpies, un dels noms del mas Pont. D'aquí­ s'intueix que aquesta possessió permetia als Farners senyorejar el sector N.O. del terme de Fornells al segle XII.

El primer propietari del que es te constància és Pere Estruch, que segons consta en un pergamí­ de la Pia Almoina, a l'any 1255, llega als seus marmessors, Ramon d'Escala i Estrader de Vilaruric, el mas Avellaneda de Fornells.

A l'any 1299, també segons un pergamí­ de la Pia Almoina, Adelaida filla de Nadal d'Avellaneda, enfranquida per Bernat de Camós, jurista de Girona, passà a ser dona de l'Almoina. i a l'any 1300, Bernat de Puig, vengué el mas d'Avellaneda a Martí­ d'Avellaneda, clergue de Fornells i al seu nebot, Francesc d'Avellaneda, els quals hi habitaven. L'havia comprat a Pere de Camós, fill i hereu de Bernat de Camós, el qual el tenia per Pere Estruch (procés Rodés).

A l'any 1320, Francesc d'Avellaneda declarà en visita pastoral. Ell o un seu successor deixà diners per a una fundació a l'altar de Sant Nicolau, però Bartomeu d'Avellaneda ni el 1355 ni  el 1369 l'havien formalitzada. Es probable que aquest Francesc d'Avellaneda fos el que s'establí­ al barri del Mercadal de la Ciutat, segons consta en un contracte d'enfiteusi que li fan els cònsols de l'Hospital Nou a l'any 1337. En un fogatge del segle XIV, conservat a l'Arxiu Municipal de Girona, hi consta Bartomeu Avellaneda com a cap de famí­lia contribuent al barri del Mercadal. En aquell moment els Avellaneda eren una famí­lia patrí­cia i benestant de la societat gironina, que vivien an el carrer més ric de la ciutat: "carrer qui parteix del portxa d'en Calvet e va per la plaça dels Frares Menors tro a l'orta d'en Celoni". Aquesta famí­lia estava al servei del Rei i al segle XIV comprà varies jurisdiccions per poder ser considerats com a nobles.

A partir d'aquí­ no ens consta cap mes notí­cia fins a Pere Desbach que el posseeix als anys 1588-1605 i Hug Desbach a l'any 1616. Els Desbach eren una famí­lia patrí­cia de la ciutat de Girona. A l'any 1396, consta un Pere Desbac com a sots-veguer i al 1381 hi consta com a Jurat el llicenciat en lleis Bernat Desbac que estava casat amb Constança de Bell-lloc.

A partir d'aquí­ es succeeixen diversos propietaris d'aquesta famí­lia: Francesc des Bach i Descallar, mort a l'any 1639 a Salses, fill de Lluí­s Ponç i Descatllar i de Cardona i Maria Desbach i de Vilarig, senyora d'Orriols, el qual pledejà a l'any 1626 contra el rector de Fornells pel delme d'una terra de 4 vessanes que afrontava a l'est amb el camí­ ral, al sud amb la torre de Rodés i a l'oest i al nord amb la resta del seu; segueix Magdalena d'Oms i Desbach, viuda de l'anterior del 1639 al 1641; al 1659 consta Pere Desbach i Descallar; Francesc Desbach i Descallar, casat amb Magdalena Desbach i Homs, que morí­ abans de 1665; Lluí­s Desbach, dit de Cartellà i Desbach, entre 1675 i 1704; Pere des Bach, marquès de Cartellà, entre 1708 i 1723; Ignasi de Cartellà Oms Desbach Ahonés i Malla, marquès de Cartellà, entre 1731 i 1760; i Maria Desbach que hi consta a l'any 1760.

A l'any 1850 el llegà en testament, Maria d'Amat de Sarriera de Copons Cartellà Oms Descatllar Desbach Desbosch Sanvicens Rocabertí­ Abonés i Malla, marquesa de Moyà i de Cartellà, baronessa de Maldà i de Santapau.

El 1858, Josefa de Sentmenat i de Sarriera, germana de l'anterior, esposa de Pere Carles de Sentmenat i de Sarriera, marquès de Castelldosrius, es vengué el mas que havia rebut en herència a Francesc Vergés i Ribas, de Torelló.

A l'any 2008, en el vessant que dóna al rec de can Gibert, s'hi varen descobrir un conjunt de 12 estructures, de les quals 7 eren forns, possiblement de calç, de difí­cil datació, però enmarcats en un context d'època romana.

Informació extreta de:
"Masos de Fornells" de Josep Maria Marquès, editat per L'Ajuntament de Fornells
"Girona al Segle XIV" de Christian Guilleré
"Una famí­lia catalana medieval- Els Bell-lloc de Girona, 1267-1533", de Josep Fernández i Trabal

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)