Conegut també com Can Cortey
La casa del mas es troba situada al carrer del Puig Barutell.
El dia 5 de juliol de 1323, davant el notari Pere Capmany, Castelló Comte, de l'Armentera, i la seva esposa Raimunda, sol·liciten al bisbe Pere de Rocabertí l'administració de l'hospital de l'Armentera, al que cedeixen els seus béns, i el prelat els rep com a conversos (Arxiu Diocesà de Girona, Pergamins de la Mitra, Calaix 2, número 70). El mateix dia, reben del bisbe el govern de l€™hospital fundat a aquest lloc per Pere de Cabanelles, sagristà, i els prohoms de l€™Armentera (Arxiu Diocesà de Girona, llibre G-6, full f-112v-113).
Tot i que no podem establir una relació directa amb el mas, és evident que aquests Comte eren d€™ascendència jueva i d'una família prou important, segurament lligats a la comunitat jueva de Castellò que foren objecte de privilegis per part dels comptes. Se suposa que el nom "Comte" és el que adoptaren al cristianitzar-se, es desconeix per tant el seu nom jueu.
El dimecres 20 de novembre de 1448, a la plaça de l'Armentera, es convoquen els pagesos remença d€™aquesta vila i també de Saldet, per a demanar en justícia l€™abolició de la servitud i els mals usos. Entre els pagesos que hi són presents hi consta "Laurentius Comte, major viginti annorum". Per tant en aquesta data ja hi ha un Comte que fa de pagès a la població.
A l'any 1497 Antoni Compte figura en el primer fogatge conegut de l'Armentera. A l'any 1605 apareix Mariana Compta en el capbreu de Pere Ves, com a mestressa de mas. El 1650 Gerarld Compta apareix com a pagès de l'Armentera i el seu fill Josep com a síndic de la universitat.
No es te constància del moment en que el mas canvia de titular, però a la porta d'accés hi figura la inscripció "MIQUEL COMPTA 1748" i a l'escala principal hi diu "JOSEP PUIG I COMPTA ME FECIT ANNO 1760". En el llibre de testaments de l'Arxiu Diocesà de Girona, es conserva el d'Anna Compte i Guinart, viuda de l'Armentera, que institueix hereva en 1.000 lliures la seva filla Maria, i en la resta la seva ànima, fet a l'any 1754 (f 56-58). A l'any 1789 ja figura Joan Cortey com a titular del mas.
D'aquests nous titulars se sap que un tal Joan Cortey apareix documentat a l'any 1646, com a persona propera a la noblesa local. A l'any 1707 Joan Cortey compra una casa al carrer del Mar. A l'any 1714, els marmessors de Cebrià Nebot, rector de Saldet, funden causapia per a donzelles i estudiants de les cases Nebot de Vilanant i Cortey de l'Armentera, dotada amb 900 lliures (Arxiu Diocesà de Girona, Testaments, definicions i resolucions. Institucions de Causes Pies, L.11 f-219). A l'any 1721 s€™escriptura la compra d€™una propietat a mitges per part de Francesc Cortey i Antoni Batlle.
El 1895 es dóna llicència de banc a l€™església de l€™Armentera a favor d€™Eusebi Cortey i Compta.
(Arxiu Diocesà de Girona, llibre U-292, full f-139)
Informació extreta de:
"Els masos de l'Armentera (Cinc segles d'Història)", de Joan Ramon Inglada i Gimeno
"Repertori de l'Arxiu Diocesà de Girona", de Josep Maria Marquès
"El sindicat remença de l'any 1448", de M.Mercè Homs i Brugarolas
"El fossar del jueus de Castelló d'Empúries", de Miquel Pujol i Canelles - ANNALS-36 de l'Institut d'Estudis Empordanesos
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )