Mas Ballet (Ca l'Estanquer)

Vist: 4164

Conegut també con La Casa Gran dels Teixidor, Cal Notari, Ca l'Estanquer

El mas Ballet és un dels mes antics de l'Armentera.

El dimecres 20 de novembre de 1448, a la plaça de l'Armentera, es convoquen els pagesos remença d€™aquesta vila i també de Saldet, per a demanar en justí­cia l€™abolició de la servitud i els mals usos. Entre els pagesos que hi són presents hi ha "Fferrarius Malet". Posteriorment en el fogatge de 1497, s'hi troba documentada la famí­lia Ballet i el primer propietari documentat del mas és un tal Pere Balet, és molt possible, doncs, que el Malet que consta en la convocatòria remença sigui un "Balet o Ballet", per tant es tracti d€™una errada de transcripció. A l'any 1540 es troba esmentat un tal Quirze Balet i el 1605 s€™inclou un tal Baldiri Ballet que fa de pagès. A partir d'aquesta data els Ballet es venen el mas i es traslladen al Mas Ballet de Fora Vila.

A l'any 1635, Miquel Teixidor compra el mas per convertir-lo en casa-palau per a residència de la famí­lia. és per això que el mas canvia de nom i passa a anomenar-se "Casa Gran dels Teixidor". A l'any 1655 trobem documentat el nom de Pere Pau Ribot i Teixidor com a posseïdor del privilegi de noblesa i establert a l'Armentera, segurament fill de Pere Pau de Ribot-Vinyals i Miquelet, de Foixà, i de Maria Teixidor i Arrufat, pubilla de Valldevià, filla de Jaume Teixidor i de Francesca Arrufat de Taravaus. Aquesta mateixa persona la trobem en un procés per deutes instat per Bernat Castells, beneficiat de Madremanya, a l'any 1684, segons consta en el llibre Francesc Lagrifa, número 304, conservat a l'Arxiu Diocesà de Girona.

La famí­lia Teixidor segurament tingué problemes econòmics i entrà en decadència ja que a l'any 1715, en el llibre Rafael Tolsà número 130, conservat a l'Arxiu Diocesà de Girona, hi consta un procés per deutes de pensió censal, instat per l'administrador de la causa pia de Pere Mir, contra Salvador Teixidor de l'Armentera. A l'any 1716, en el mateix arxiu, en el llibre de Isidre Llauró, Pere Nato i Francesc Serradell, números 3 i 80, consten dos procesos: Una reclamació de pensió censal de l'administrador de la causa pia de Francesc Freixat contra Salvador Teixidor, pagès de l'Armentera i una reclamació per deutes de Joan Nató, rector de Gaüses, contra Salvador Teixidor Ribot Vinyals, Ciutadà Honrat de Barcelona (CHB) de l'Armentera.

A l'any 1725, el notari Salvador Casals Mir compra una part de la casa per tal d'instalar-hi la notaria, a partir de quin moment passà a anomenar-se "Cal Notari".

Informació extreta de:
"Els masos de l'Armentera (Cinc segles d'Història)", de Joan Ramon Inglada i Gimeno
"Repertori de l'Arxiu Diocesà de Girona", de Josep Maria Marquès
"El sindicat remença de l'any 1448", de M.Mercè Homs i Brugarolas
"127 genealogies de Fernando Viader - La memòria familiar del propietaris gironins", edició a cura de Ricard Garcia i Pere Gifre

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )