El laboratori d'arqueologia i prehistòria de l'Institut de Recerca Històrica de la UdG ha iniciat la campanya d'excavacions arqueològiques a l'entorn de l'església romànica dels Sants Metges i el cementiri medieval, a Sant Julià de Ramis.
El laboratori d'arqueologia i prehistòria de l'Institut de Recerca Històrica de la UdG ha iniciat la campanya d'excavacions arqueològiques a l'entorn de l'església romànica dels Sants Metges i el cementiri medieval, a Sant Julià de Ramis.
Les excavacions que els arqueòlegs de la UdG estan fent a la històrica biblioteca de la Casa de Cultura de Girona han deixat al descobert antigues estructures d'origen encara no concretat oficialment,
L'enllosat original del pont medieval de Sant Joan les Fonts ha estat descobert arran de les obres de remodelació del viaducte. En el moment d'aixecar l'asfalt, es van fer uns sondejos a càrrec de l'arqueòloga Maribel Fuertes.
L'Ajuntament i Abertis signen un conveni per finançar-ne conjuntament la consolidació i la investigació.
El jaciment de les Cavorques, del segle I dC, inclou una torre sepulcral, una estança amb piscina i un forn. L'Ajuntament cedirà una zona d'equipaments als amos per obtenir la titularitat dels terrenys.
Vint-i-cinc plafons guien el visitant en un recorregut d'1 km d'aquest paratge cabdal per a la història gironina. L'Ajuntament i Abertis han adequat l'espai.
La vil·la suburbana d'època romana del Pla de l'Hora, situada a Sarrià de Ter, és un conjunt monumental que té el valor d'ajudar, juntament amb el poblat de Sant Julià de Ramis, a reconstruir el passar romà de Girona. Les dimensions del conjunt arqueològic, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, supera els 8000 m².
L'Institut Català del Sòl ha posat a licitació la contractació de les obres necessàries per dur a terme la restauració de dues casamates situades al sector oest del baluard de Sant Andreu, al recinte arqueològic de la ciutadella de Roses.
El castell de Sant Ferran de Figueres disposa, des d'aquesta setmana, d'una sala d'acollida dels visitants amb pancartes informatives sobre el recinte i on es projecta un vídeo de 12 minuts, concebut com a punt de partida de la visita.
Els treballs corresponen a la segona fase del projecte de recuperació de les façanes que va iniciar-se l'any 2014. Està finançada a terços per la Diputació, el Bisbat i l'Ajuntament.
Els arqueòlegs d’Empúries han identificat una muralla de grans dimensions, completament desconeguda fins ara, que segons les primeres hipòtesis tancava la base militar del segle II aC que Roma va utilitzar en la seva tàctica per conquerir la península Ibèrica.
Una coberta de 600 m² protegirà bona part de la part excavada de la vil·la romana del Pla de l'Horta de Sarrià de Ter, després que l'Ajuntament i Abertis signessin ahir un conveni per finançar la restauració i museïtzació d'aquest jaciment arqueològic.