L’indret és esmentat per primera vegada l’any 935 en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Quirc de Colera: “col·l.um de Collaria… valíem quam vocant Colera”.
En un document datable al darrer quart del segle XI s’indica que Dalmau Berenguer tenia, en feu del monestir de Sant Quirc de Colera, la vila de Colera “ipsa sua domenedura propia”, amb masos, terres, vinyes i pertinences, com també els ports i la “turre” allí fundada, també la meitat de les vinyes de la vall de Freixe, nom antic de la vall i la cala de Colera, i l’església de Sant Miquel de Colera, amb terres, delmes i primícies.
L’església parroquial de Sant Miquel de Colera, l’“església vella”, és esmentada l’any 1219 com a possessió del monestir de Sant Quirc de Colera. També apareix en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i en els nomenclàtors diocesans del segle XIV1.
La parròquia de Sant Miquel de Colera depenia de l'antic Ardiaconat d'Empúries2.
1 Catalunya Romànica, Joan Badia i Homs
2 El Llibre Verd del Bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l'estructura feudal de la diòcesi de Girona al segle XIV, d'Elvis Mallorquí Garcia
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)