Adscripció, és el lligam a la terra o servitud real que negava als pagesos el dret a abandonar el mas sense autorització senyorial1. A l'alta Edat Mitjana, el règim de colonat, de tradició romana, ja suposava l'adscripció del colon a la terra que treballava pel senyor. A l'Edat Mitjana central, com a conseqüència de la feudalització, l'adscripció es va generalitzar, sobretot d'ençà el segle XII, quan les conquestes de noves terres oferien noves possibilitats als pagesos2. Durant el segle XIII les Corts codificaren l'adscripció i esdevingué general el pagament de la redempció o remença, que permetia l'alliberament del pagès1. Als segles XIV i XV, les tensions derivades de la crisi, ocasionada sobretot per la gran mortaldat que provocà la pesta negra, varen provocar un seguit de revoltes per part dels pagesos de remença, que portaren a la promulgació de la Sentència Arbitral de Guadalupe, que suposà la fi dels mals usos (un dels quals era la remença)2.
1 Diccionari d'Història de Catalunya. Ed. 62, per Jordi Fernández i Cuadrench
2 Diccionari de la Catalunya Medieval (ss. VI-XV), Jordi Bolós
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)