Històricament Susqueda formà part des de la fi del segle IX, d'un extens terme que era propietat dels vescomtes d'Osona, els futurs senyors de Cardona, que comprenia els actuals municipis de Rupit, Pruit i Susqueda.
El terme fou inicialment supeditat al castell de Fàbregues, esmentat l'any 968, però ja abans del 1040 el territori s'escindí en el terme de Rupit i en el del castell de Fornils, molt vinculats entre ells, ja que pertanyien al mateix senyor i tenien un sol govern o cúria.
El castell de Fornils, sota la cinglera qva de Rupit al Far, a l'actual indret conegut com mas del Roure o de Sant Pau, és esmentat sovint entre els segles XI i XIV, i dominava Susqueda i Cantallops. Però a partir de llavors el terme tornà a ser administrat des de Rupit i formà part del marquesat de Rupit, creat el 1681 a favor d'Antoni de Bournoville. En crear-se, però, els municipis i les províncies , el 1833, Susqueda i Cantallops formaren municipi propi, adscrit a la província de Girona i, després, de l'actual comarca de la Selva, mentre que la resta de marquesat formà els municipis de Pruit i de Rupit, a la província de Barcelona, i incorporats a laa comarca d'Osona.
El poble de Susqueda, es trobava a l'esquerra del Ter, centrat per l'església de Sant Vicenç, que havia estat consagrada l'any 1068. Era també notable el pont damunt del Ter, iniciat el 1348, molt damnificat el 1679 i tornat a reparar després de l'aiguat de 1940.
Les primeres dècades del segle XX són èpoques de plenitud de la vall de Susqueda, però a partir dels anys 30 s'inicia una greu recessió poblacional i la recessió de l'explotació forestal. questa recessió s'agreuja l'any 1955 quan el poble és abandonat per la construcció del pantà quines aigües, l'any 1961, inunden el poble, el pont, el barri de la Sagrera al voltant de l'església i el barri del Ramadal.
Amb la desaparició del nucli de Susqueda, la capitalitat del municipi es trasllada al poble de Sant Martí Sacalm.
1 Girona pas a pas, de olors Grau, Lluís Planas i Antònia Vilaplana
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)