Violant d'Hongria

Vist: 3931
Cognoms i Nom:

Violant d'Hongria

Data Naixement:
vers 1216  
Lloc de Naixement:
Esztergom  
Pare:
Andreu II d'Hongria  
Mare:
Violant de Courtenay  
Espós /Esposa:
Jaume I de Catalunya i Aragó (El Conqueridor)
2ª esposa
Data de Casament:
8 setembre 1235  
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Filla any 1236 Violant d'Aragó, casada el 1246 amb Alfons X de Castella †1300
Filla any 1238 Constança d'Aragó, casada amb Manuel de Portugal †1275
Filla any 1239 Sança d'Aragó, morí en pelegrinatge a Terra Santa †1251
Fill any 1240 Pere II (el Gran), rei d'Aragó i València i comte de Barcelona †1285
Fill any 1243 Jaume II de Mallorca, rei de Mallorca †1311
Filla any 1245 Elisabet d'Aragó i d'Hongria, casada el 1262 amb Felip III de França †1271
Fill any 1247 Sanç d'Aragó, que arribaria a ser arquebisbe de Toledo †1275
Fill any 1248 Ferran d'Aragó, mort als tres anys †1251
Data Defunció: 
9 octubre 1251  
Lloc de Defunció:
Osca  
Notes:

Fou princesa reial hongaresa i reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251). El seu nom de fonts era Andreua, que canvià més tard pel de Violant. Violant és la forma en què, en la historiografia catalana dels últims segles, ha quedat fixat el nom medieval Iolant (o Yolant). (En llatí, a 20 de febrer de 1241: nos Yoles, Dei gracia regina Aragonum, Mayoricarum et Valencie, comitissa Barchinone et Urgelli et domina Montispesulani.). Violant pertanyia a la casa reial d'Hongria (dinastia Árpád).

El 1234, a proposta del papa Gregori IX, fou estipulat el seu matrimoni amb el rei Jaume I el Conqueridor. Segons s'acordà als capítols matrimonials, la núvia aportava en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els seus avis havien tingut a Nemours i Borgonya. Res de tot això no s'arribà a fer efectiu i Jaume I li assignà la senyoria de Montpeller, la baronia d'Omeladès i el vescomtat de Millau per al manteniment de la seva casa.

El casament, que causà una gran sensació a Europa, fou celebrat el 8 de setembre del 1235 a la catedral de Barcelona.

Violant fou una dona de talent i de caràcter. Al costat de Jaume I, tingué un important paper en la política de la corona d'Aragó. Fou una dels consellers més valuosos del rei, sobre el qual exercí una forta influència malgrat les amants que aquest no deixà de tenir durant el seu matrimoni.

Intervingué decisivament en acords internacionals tan importants com el tractat d'Almirra amb Castella (1244), en les condicions signades amb Zayyan ibn Mardanix per a la rendició de la ciutat de València, en la qual entrà triomfalment amb el seu espòs el 9 d'octubre del 1238, i en les diferents versions dels primers testaments de Jaume I. En les projectades particions del regne, intentà sempre afavorir els fills propis i enemistar el monarca amb l'infant primogènit Alfons, fill del primer matrimoni del Conqueridor amb Elionor de Castella.

Violant morí de febres al santuari de Salas, prop d'Osca, el 1251. Probablement, les hi havia encomanat el seu fill menor, l'infant Ferran, el qual havia vetllat fins que morí.

Tomba de Violant d'HongriaEscollí sepultura al monestir de Vallbona de les Monges, del qual fou benefactora. El seu monument funerari, adossat al mur de la dreta del presbiteri, és d'una gran sobrietat. El sepulcre, alçat sobre dues pilastres decorades amb sengles creus patents d'or inscrites en cercles de gules, té la caixa de pedra rogenca i la coberta, a dos vessants, de pedra blanca. Les úniques ornamentacions són una creu patent al centre de la coberta, de les mateixes característiques que les de les pilastres però més gran i sense color, i tres escuts amb les armes reials del seu espòs al lateral visible i als dos extrems de la caixa.

Les despulles de la reina foren traslladades a aquest sepulcre l'any 1275, tal com indica una inscripció al lateral visible de la caixa (Fuit translata donna | Violans regina | Aragonum | anno 1276). Violant és l'únic membre de la dinastia Árpád les restes del qual romanen inviolades.

L'any 2002, el govern d'Hongria finançà la restauració del seu sepulcre amb 12.000 euros, però la comunitat monàstica denegà l'autorització per estudiar-ne l'interior.

Informació extreta de Viquipèdia

 

Genealogies de les que forma part:
Genealogia del Casal de Barcelona (878-1410)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)