Peronella d'Aragó

Vist: 6352
Cognoms i Nom:

Peronella Ramires, reina d'Aragó

Data Naixement:
any 1136  
Lloc de Naixement:
Osca  
Pare:
Ramir II, rei d'Aragó  
Mare:
Agnès de Peitieu
 
Espós /Esposa:
Ramon Berenguer IV, el Sant  
Data de Casament:
agost 1150  
Fill/Filla
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
Fill any 1152 Pere  †abans de 1158
Fill any 1157 Ramon, després «Alfons» rei d'Aragó i comte de Barcelona †1196
Fill any 1158 Pere, després «Ramon Berenguer» comte de Cerdanya i de Provença †1181
Filla any 1160 Dolça †1198
Fill any 1161 Sanç, comte de Cerdanya, de Provença i de Rosselló †1223

 

Fill
 Data Naixement
 Nom
Altres Dades
 Fill bastard    Guillem Berenguer de Barcelona, arquebisbe de Narbona †1212

 

Data Defunció: 
15 octubre 1173  
Lloc de Defunció:
Barcelona  
Notes:

Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IVFou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Filla del rei d'Aragó Ramir II i d'Agnès de Peitieu, fou concebuda per donar continuïtat a la Dinastia Ximena. A la mort d'Alfons el Bataller sense descendència, una sèrie d'esdeveniments va fer que Ramir II el Monjo fos proclamat rei d'Aragó. Ramir II era vist com un rei dèbil i tan bon punt ascendí al tron aragonès ja es trobà amb revoltes internes. Poc després de néixer ja va ésser projectat el seu matrimoni amb el fill del rei de Castella en el Tractat d'Alagón (1136), amb la intenció d'unir Castella i el Regne d'Aragó. Aquesta solució fou rebutjada per la noblesa aragonesa, i al cap d'un any, l'11 d'agost del 1137, es pactava el matrimoni de Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV en els Capítols matrimonials de Barbastre (1137). Segons les disposicions matrimonials el comte de Barcelona va posseir la sobirania d'Aragó a partir del 1137, any en què Ramir II es retirà a la vida contemplativa al monestir de Sant Pere el Vell d'Osca i cedí els seus drets a la seva filla Peronella i l'espòs d'aquesta, Ramon Berenguer IV.

Ramir II d'Aragó es reservà per a ell la dignitat (títol) del rei, donant a Ramon Berenguer IV l'honor (propietat) del regne dels aragonesos i la potestas (poder) reial, raó per la qual, en exercir tant el dominatum com el principatum, tingué la dignitat (títol) de «regni dominator Aragonenesis» (dominador del regne dels Aragonesos) i «princeps Aragonensis», (príncep dels Aragonesos). Per les lleis de la monarquia pamplonesa, Peronella no podia exercir la potestas, però sí que podia transmetre l'honor i tenir la dignitat, raó per la qual sí que fou anomenada reina, i en els seus testaments va fer donació del regne d'Aragó al seu fill.

El 1152, va redactar un testament abans del part del seu primer fill, on va donar el regne al seu fill primogènit si aquest era mascle, amb la condició que estigués sota la dominació del seu marit Berenguer, i que aquest heretés el títol de Rei si el fill moria sense descendència. En cas d'haver tingut una filla, el títol hauria repercutit en Berenguer. Del part va néixer Alfons II d'Aragó. El 1162, després de morir Ramon Berenguer IV, cedí tots els seus drets sobre la Corona Aragonesa al seu fill primogènit, Ramon, que regnà amb el nom de Alfons II d'Aragó. El 13 d'octubre de 1173, mateix dia de la seva mort, disposà, mitjançant testament sacramental jurat a l'església de Sant Just de Barcelona, ésser enterrada a la catedral d'aquesta ciutat.

Informació extreta de Viquipèdia

 

Genealogies de les que forma part:
Genealogia del Casal de Barcelona (878-1410)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)