Els números de referència a documents que apareixen, fan referència als codificats en el llibre "Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300)", de Josep Maria Marquès i Planagumà, editat per l'Institut d'Estudis Empordanesos (Monografies Empordaneses 1), l'any 1995.1
 |
Ramon Adalbert d'Avinyó2 | ||
| = | ? | ||
|
Berenguer d'Avinyó3 |
1070-1113 | |
| = | ? | ||
 |
Berenguera d'Avinyó |
||
|
Arnau d'Avinyó4 |
Signes Convencionals:
| Fill/Filla que segueix la línia successoria |
Fill/Filla |
= |
> |
* |
M. |
† |
1 Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, vol. 28, 1995. Llinatges medievals de l'Empordà. Per Josep Maria Marquès,
2 Ramon Adalbert d'Avinyó (1 120-38). Definí el 1128 a Vilabertran el mas Sigebert de Tapis (n. 453, altrament no documentat) que la seva mare havia llegat. Definí el 1132 al bisbe l'església d'Avinyonet (n. 475); signa ara junt amb el fill Berenguer.
3 Berenguer d'Avinyó, fill (1124-75). En el testament de Bernat Otó de 1124 (n. 437), és primer marmessor, i encarregat de casar-li la filla. El 1148, com a cosí de Gaufred d'Illes, n'hereda béns de Maçanet i li ha de finançar un convit a Vilabertran. Quan dóna el 1175 a Vilabertran el delme de Taravaus (n. 600; recordat al n. 726, per bé que ací hi consta el nom de Bernat), actua junt amb els seus fills, Amau i Berenguera.
4 Arnau d'Avinyó, fill (1 175-78). Batlle de testament el 1177 (n. 610), senyor de Roland de Soler en 1178 (n. 612), podria coincidir amb el segon marit de Maria de Peralada que Noy documenta entre 1191 i 1194 (F. NOY, "Estudio histórico sobre el trovador Berenguer de Palou", dins Boletín RABL Barcelona 36, 1975-76, p. 353)
Bibliografia:
"Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300)", de Josep Maria Marquès i Planagumà. Institut d'Estudis Empordanesos (Monografies Empordaneses 1), 1995.
"Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm 28, 1995. Llinatges Medievals de l'Empordà", de Josep Maria Marquès i Planagumà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)