10 febrer 816
LUDOVICI PII DECRETUM PRO HISPANIS ANNO 816. EX BALUCII TOM. 1. CAP. COL.569
In nomine Domini Dei et Salvatoris nostri Jesuchristi Hludowicus divina ordinante Providentia Imperator Augustus. Notum sit omnibus fidelibus Sanctae Dei Ecclesiae et nostris, tam praesentibus quam et futuris, seu etiam succesoribus nostris, quia postquam Hispani, qui de potestate Sarracenorum se subtraxerunt, et ad nostram seu genitoris nostri fidem se contulerunt, et praeceptum auctoritaris nostrae qualiter in regno nostro cum suis Comitibus conversari et nostrum servitium peragere deberent, scribere et eis dare jussimus; querimoniam aliqui ex ipsis Hispanis nostris auribus detulerunt duo capitula continentem; quorum unum est, quod quando iidem Hispani in nostrum regnum venerunt, et locum desertum quem ad habitandum occupaverunt, per praeceptum domni et genitoris nostri et nostrum sibi et successoribus suis ad possidendum adepti sunt, hi qui inter eos majores et potentiores erant, ad palatium venientes, ipsi praecepta regalia susceperunt, quibus susceptis, eos qui inter illos minores et infirmiores erant, loca tamen sua bene excoluisse videbantur, per illorum praeceptorum auctoritatem aut penitibus ab iisdem locis depellere, aut sibi ad servitium subjicere conati sunt. Alterum est, quod simili modo de Hispania venientes et ad Comites sive Vassos nostros, vel etiam ad Vassos Comitum se commendaverunt et ad habitandum atque excolendum deserta loca acceperunt. Quorum neutrum justum aut rationabile, nobis esse videtur. Et ideo per hanc nostrae praeceptionis auctoritatem decernimus atque jubemus, ut hi qui vel nostrum vel domni et genitoris nostri praeceptum accipere meruerunt, hoc quod ipsi cum suis hominibus de deserto excoluerunt, per nostram concessionem habeant. Caeteri vero qui simul cum eis venerunt, et loca deserta occupaverunt, quidquid de inculto excoluerunt, absque ullius inquietudine possideant, tam ipsi quam illorum posteritas, ita duntaxat ut servitium nostrum cum illo, qui ipsum praeceptum accepit, pro modo possessionis quam tenet, facere debeat. Hi vero qui postea venerunt, et se aut Comitibus, aut Vassis nostris, aut paribus suis se commendaverunt, et ab eis terras ad habitandum acceperunt, sub quali convenientia atque conditione acceperunt, tali eas in futurum et ipsi possideant, et suae posteritati derelinquant. Hoc nostrae auctoritatis decretum non solum erga praeteritos et praesentes, verum etiam erga futuros, qui adhuc ex illis partibus ad nostram fidem venturi sunt, conservandum statuimus; ac illis partibus ad nostram fidem venturi sunt, conservandum statuimus; ac de hac constitutione nostra septem praecepta uno tenore conscribere jussimus, quorum unum in Narbona, alterum in Carcassona, tertium in Rosciliona, quartum in Empuriis, quintum in Barchinona, sextum in Gerunda, septimum in Biterris haberi praecepimus, et exemplar eorum in Archivo palatii nostri, ut praedicti Hispani ab illis septem exemplaria accipere et habere possint et per exemplar quod in palatio retinemus, si rursum querêla nobis delata fuerit, facilius possit definiri. Et ut haec nostrae auctoritatis constitutio firmiorem obtineat vigorem et a fidelibus sanctae Dei Ecclesiae plenius per tempora conservetur, manu propria subterfirmavimus, et anuli nostri impressione signari jussimus.
Signum domni Hludowici serenissimi Imperatoris.
Arnaldus ad vicem Helisachar recognovit.
Data IV idus februarii anno Christo propitio, tertio imperii domini Ludovici piissimi augusti. Indictione nona Actum Aquisgrani palatio regio ...
10 de febrer, any 816.
PRECEPTE DE LLUÍS I EL PIETÓS A FAVOR DELS HISPANS
En nom del Senyor Déu i Salvador nostre Jesucrist. Lluís per ordre de la divina Providència emperador August. Sigui sabut de tots els fidels de la santa Església de Déu i nostres, tan presents com futurs i també dels nostres successors, que després que els hispans que es sostragueren del poder dels sarraïns i es passaren a la fidelitat nostra i del nostre progenitor i vam manar d'escriure i donar-los un precepte de la nostra autoritat, segons el qual haurien de captenir-se i realitzar el nostre servei, alguns dels dits hispans han portat a les nostres oïdes la queixa que contenia dos capítols: un és que quan els susdits hispans van passar-se al nostre regne i van assolir un lloc desert, que van ocupar per habitatge per a posseir-lo per a ells i els seus successors segons precepte del senyor nostre progenitor i nostre, aquells d'entre ells que eren majors i més poderosos, acudint al palau, ells van obtenir preceptes reials, obtinguts els quals, per autoritat d'aquells preceptes, van intentar expel·lir totalment d'aquells llocs o sotmetre a llur servei aquells que entre ells eren més petits i més febles tot i que semblaven haver conreat bé els seus llocs. L'altre és que semblantment a aquells que venien d'Espanya i s'encomanaven als comtes i delegats nostres i també als lloctinents dels comtes i van rebre llocs deserts per habitar i conrear, una volta havien estat conreats per ells, per qualsevols pretextos volgueren expel·lir-los-en i retenir-ho en profit propi o donar-ho a altres en recompensa. Cap d'aqueixes dues coses no ens sembla justa ni raonable. I, per tant, per l'autoritat d'aquest nostre precepte decretem i manem que aquells que van merèixer obtenir un precepte, sigui nostre, sigui del senyor i progenitor nostre, allò que van artigar essent erm, amb els seus homes, ho tinguin per la nostra concessió. I els altres que van venir juntament amb ells i van ocupar llocs deserts, tot allò que van artigar de l'erm, ho posseeixin sense cap inquietut de ningú, tant ells com llur posteritat, només amb aquesta salvetat, que hagin de fer el nostre servei juntament amb aquell que va rebre el precepte segons la manera de possessió que té. Però aquells que van venir més tard i es van encomanar als comtes i als nostres representants o als seus iguals i en van rebre terres per a habitar-ho, posseeixin en temps futur i ho deixin a llurs descendents amb els mateixos pactes i condicions amb què ho van rebre. Aquest decret de la nostra autoritat estatuïm que sigui conservat no solament envers els passats i els presents sinó també envers els futurs que encara s'acolliran a la nostra fidelitat i hem manat d'escriure set preceptes d'un mateix tenor d'aquesta constitució: i manem que un d'ells es tingui a Narbona, el segon a Carcassona, el tercer al Rosselló, el quart a Empúries, el cinquè a Barcelona, el sisè a Girona i el setè a Beziers i llur model en l'arxiu del nostre palau per tal que els predits hispans puguin rebre i obtenir còpies d'aquells set i si de nou alguna queixa ens sigui referida, més facilment es pugui definir pel model que retenim en el palau. I per tal que aquesta constitució de la nostra autoritat obtingui un vigor més ferm i en l'esdevenidor sigui conservat més plenament pels fidels de l'església de Déu, ho hem sotasignat amb la mà pròpia i hem manat segellar-ho amb la impressió del nostre anell. Signe de Don Lluís, sereníssim emperador. Ho ha reconegut Arnald en nom d'Elisacar. Donada als IV de les idus de febrer (10 de febrer) a l'any de Crist propici, tercer de l'imperi de Don Lluís, pietosíssim august. Indicció novena. Fet al palau reial d'Aquisgrà.
Transcripció i traducció extreta del llibre "Canet d'Adri. Història dels pobles del municipi", apèndix I, feta per Jaume Marquès i Casanovas.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)