Josep Maria Pons i Guri
(Arenys de Mar, Maresme, 16 de juny de 1909 —Calella, Maresme, 23 de desembre de 2005). Fundador de l'Arxiu Històric i Museu Fidel Fita, el dirigí des del 1934 i la seva Circular en 1959-66.
Publicà nombrosos treballs, d'història de l'art ( Un siglo de arte religioso en San Martín de Arenys, 1942; Noticias de artistas arenyenses en el siglo XVII, 1943; El retablo mayor de Arenys de Mar obra de Pau Costa, 1944; Un retablo de Agustí Pujol, 1948), de metodologia ( Algunas orientaciones para utilización de los fondos de las secciones históricas en los archivos notariales, 1960; Característiques paleogràfiques dels llibres notarials catalans fins el 1351, 1962), estudis històrics ( Estudi dels Pilots, 1960; Roig i Jalpí i el prior de Meyà, 1960; Un fogatjament desconegut de l'any 1358, 1964; Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV , 1965; El llibre de Santa Cristina de Lloret , 1977), d'història jurídica catalana ( Constituciones de Cataluña, 1953; Consuetudines Dioecesis Gerundensis, 1953; El testamento parroquial gerundense en el siglo XIV, 1963; Constitucions sinodals de Girona de la primera compilació, 1967, amb la col·laboració de Tomàs Noguer; El llibre de la Universitat de la vila de Blanes, 1969; Constitucions conciliars tarraconenses de 1229 a 1330, 1975-76; La successió de Guillem Umbert de Brasella, 1974; Senyors i pagesos , 1978 i 1982; La sentència del castell de Lloret , 1983; Entre l'emfiteusi i el feudalisme , 1984; Relació jurídica de la remença i els mals usos a les terres gironines, 1986; Motivacions jurídiques de la sentència arbitral de Guadalupe , 1987), l'edició del text original de les Constitucions i altres Drets de Catalunya (1952), amb traduccions i anotacions; col·leccions diplomàtiques ( Un cartoral de la comanda de la Milícia hospitalària a Sant Celoni, 1962; Diplomatari del monestir de Sant Pol de Mar, 1966; El cartoral de Santa Maria de Roca Rossa , 1985; Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-63 , 1982). Tingué també una notòria actuació política: als anys trenta fou president d'Acció Catòlica i de la Lliga Regionalista a Arenys de Mar, població per la qual fou elegit regidor el 1934. Impulsà aleshores l'organització de l'arxiu municipal i la construcció del Grup Escolar Joan Maragall. Arran de la guerra civil hagué de renunciar a exercir el càrrec per tal d'amagar-se. El 1939 retornà al consistori. En 1952-57 fou alcalde d'Arenys i el 1954 fou nomenat diputat provincial. En 1955-57 creà la Biblioteca Popular i el Museu Municipal d'Arenys. S'adherí a la causa monàrquica fins ben entrats els anys seixanta. Rebé, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi (1987), la Creu de l'orde de Sant Raimon de Penyafort (1989), la Medalla d'Honor del Col·legi d'advocats de Barcelona(1992), la medalla de la Universitat Pompeu Fabra (1998) i la Medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya (2005).
Informació extreta de Gran Enciclopèdia Catalana - enciclopèdia.cat
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)