Bibliografia

Marés i Deulovol, Frederic

Vist: 1530

Frederic MarésMarés Deulovol, Frederic

Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 1893 - Barcelona, 1991) arribà amb la seva família a Barcelona el 1903. Va assistir a les classes de l'Escola de Belles Arts, escola de la Llotja, on es formà com a escultor i de la qual, més tard, fou professor fins al 1964. Marès començà a treballar al taller de l'escultor modernista Eusebi Arnau. D'aquest període és el seu primer monument a la ciutat de Barcelona, dedicat al canonge Rodó (1919). El 1913 va viatjar a París pensionat per l'Ajuntament de Barcelona.

"Estudi-biblioteca al Museu Frederic Marès"
En aquesta etapa, quan Marès era encara un desconegut, la seva obra se centra tant en la producció de retrats i escultures funeràries, com en l'execució d'una sèrie de nus femenins, peces que permeten adscriure la seva obra dins de les línies més característiques del noucentisme. A finals de la dècada dels anys vint Marès comença a dedicar-se amb preferència a l'escultura commemorativa, ornamental, funerària i a la medallística. També es dedicà a l'escultura de lliure creació, subordinada en el seu cas als encàrrecs de l'escultura pública.

Va participar en nombroses exposicions individuals i col·lectives, fonamentalment a Barcelona i Madrid, però també a diversos països. Durant la Guerra Civil (1936-1939) col·labora amb la Generalitat de Catalunya en la salvaguarda del patrimoni artístic, participa en la protecció de l'edifici del Seminari Conciliar i, posteriorment, en la reconstrucció de la Basílica de Santa Maria del Mar. La postguerra repercutí en gran manera també en els artistes que van haver d'acomodar les seves produccions a la nova situació. En el cas de Marès, això li va suposar deixar de treballar en nous models d'escultura independent, de petit format, per centrar-se gairebé de forma exclusiva en els encàrrecs dels clients institucionals, religiosos o de les grans entitats financeres. Paral·lelament, en disminuir els encàrrecs privats, desapareix la seva obra dels circuits expositius.

Passada la contesa bèl·lica, el 1944 rep l'encàrrec de restaurar les escultures dels panteons reials del Monestir de Poblet i, partir d'aquell moment, executa altres encàrrecs de tipologia funerària.

El seu coneixement de l'escultura el va ajudar a reunir, entre d'altres, una important col·lecció d'aquesta disciplina artística. L'any 1944 va donar les seves col·leccions a la ciutat de Barcelona. Dos anys més tard s'obren al públic les primeres sales del Museu, situat en una part de l'antic Palau Reial dels Comtes de Barcelona, al cor del Barri Gòtic i, el 1948, s'inaugura de forma oficial el Museu Frederic Marès, del qual en va ser el director fins a l'any de la seva mort. En el museu, dividit en dues seccions, la col·lecció d'escultura i l'anomenat Gabinet del col·leccionista, també es pot visitar des de l'any 1996 l'Estudi-biblioteca de Frederic Marès, un espai situat a la segona planta de l'edifici on s'exhibeix la seva pròpia obra donada a l'Ajuntament l'any 1988. Així mateix, la important col·lecció de llibres -era fill d'un llibreter antiquari- es conserva a la Biblioteca de Catalunya. L'any 1983 va cedir la col·lecció de puntes de coixí i treballs d'agulla a la vila d'Arenys de Mar i es va fundar el Museu Marès de la Punta, secció del Museu d'Arenys de Mar. Cal no oblidar que paral·lelament, Marès exercí una notable labor docent, doncs arribà a compaginar la direcció de l'Escola Superior de Belles Arts i de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona (Escola de la Llotja), i fins i tot la presidència de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Informació extreta de Viquipèdia

 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)