Els arqueòlegs fan aflorar unes estructures molt senceres del seqle I aC
Per si quedaven dubtes sobre l'envergadura del jaciment dels Ametllers, les excavacions de les últimes setmanes han deixat al descobert unes estructures del segle I aC (època republicana) a la banda sud de la que va ser una impressionant vil·la senyorial romana. Els treballs, encarregats per l'Ajuntament i executats per arqueòlegs de la UdG, han permès fer aflorar unes quantes habitacions més i esbrinar el circuit de l'aigua canalitzada a tot volt de la piscina.
Com que van construir la casa en una zona de fort pendent, l'aigua la recollien de muntanya amunt; la feien circular a tot volt de la piscina (descoberta en anteriors campanyes) i la desguassaven cap a la part inferior del complex, després d'alimentar els banys, situats just al mig de la casa.
Un mur i unes habitacions
A l'extrem del sud de la finca, que fins ara només havia estat delimitat i prou, han trobat la paret de tancament, un mur que possiblement arribi a fer 2 metres d'altura un cop s'hagi excavat del tot, segons calcula el director dels treballs, Lluís Palahí, que coordina un equip de quatre arqueòlegs i dotze becaris. La datació d'aquest llenç és del segle I aC, l'època en què suposadament van aixecar la vil·la. La mateixa datació s'ha donat a les tres habitacions que tot just treuen el cap en la mateixa zona del sud. L'excavació d'aquest any forma part d'un programa per fer visitables les ruïnes, que es podrien convertir en un atractiu important per a l'anomenat turisme cultural. De moment, la intenció és acabar de fer aflorar totes les estructures que encara resten soterrades i excavar a sota dels mosaics (no caldrà tocar les decoracions). Només per això caldrà força més que aquesta campanya, que s'acabarà a final d'abril. Paral·lelament l'equip de la UdG elaborarà un projecte de consolidació i museïtzació.
Un bon lloc per aprendre
Lluís Palahí ha explicat aquesta setmana que el recinte té moltes possibilitats didàctiques. El mur que estan excavant, per exemple, com que és tan alt, serà molt més comprensible per al públic no iniciat que les estructures habituals, que solen limitar-se a mig metre d'altura i prou. Entre les estances senyorials, situades a la part alta, i les habitacions rústiques, ubicades a baix, hi ha un talús molt alt que correspon a un mur de contenció que devien aixecar el mateix segle I aC, però que va quedar augmentat a força de material de refús de les excavacions dels anys 30. Per comunicar els dos nivells, hi devia haver una porta i una escala, segons especulen els tècnics.
Publicada al diari "El PuntAvui" 16 de març de 2001 - Ramon Estéban - Tossa de Mar
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)