Els arqueòlegs d'Atapuerca hi han trobat les primeres peces del plistocè mitjà fetes amb basalt.

Fa entre 100.000 i 300.000 anys una comunitat de caçadors va establir un campament de temporada a la falda del volcà Puigmarí, a Maçanet de la Selva. Per fabricar els ganivets van fer servir els fragments de basalt del volcà i, gràcies a les característiques del terreny, una gran quantitat de restes s'han conservat fins als nostres dies en força bon estat. Un equip de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i Reus-els mateixos arqueòlegs que treballen a Atapuerca i l'abric Romaníels està recuperant i estudiant. Són les primeres eines del plistocè mitjà fetes amb basalt que es troben a la península Ibèrica.

El descobridor d'aquests fragments va ser un membre de l'Associació Arqueològica de Girona. La troballa es va produir fa un parell d'anys, després que la màquina que eixamplava un camí rural va formar un petit talús. L'àrea de Prehistòria de la URV, considerada el principal equip de Catalunya en la matèria, es cuida aquests dies de les excavacions. Fins ahir, havien rescatat un miler de peces en una àrea de només 7 metres quadrats. Les peces han aparegut tant en superfície com en les capes inferiors, segons va informar ahir Joan Garciá, que és un dels tres directors d'aquesta excavació d'urgència, junt amb Kenneth Martínez i Albert Aulinas. A més de ser el primer cop que apareixen restes del paleolític a la Selva, la troballa resulta ser tot un esdeveniment científic perquè no és normal que les eines d'aquell període siguin de basalt, fins al punt que és el primer cop que es dóna aquesta circumstància a la península Ibèrica.

Ben conservat

Gràcies a les especials condicions químiques del terreny, les restes lítiques es troben en força bon estat. Ben al contrari de les òssies, de les quals no han aparegut rastres, precisamentper les condicions del sòl. Les eines són nuclis (el tros original) i ascles (el fragment extret per treballar-lo), sobretot de basalt, però també altres minerals. Les ascles estan tallades amb gran destresa. Tècnicament són comparables amb les eines de la cova del Duc (Torroella de Montgrí) i el puig d'en Roca (Girona), els dos jaciments més propers al de Puigmarí. Amb aquestes pedres polides, els habitants del paleolític esquarteraven els animals que caçaven -en el cas del Puigmarí es tractaria de cavalls i cérvols, bàsicament- i tallaven la carn. És impressionant el nivell tècnic d'aquella comunitat, evidenciat -fan notar els arqueòlegs- amb detalls com la forma ergonòmica de les peces: les cares que s'havien d'emmotllar a la mà estaven suavitzades perquè encaixessin perfectament amb els dits i el palmell, mentre que l'extrem utilitzat com a fulla és extraordinàriament afilat, fins i tot avui dia.

Intercanvis

Encara falta estudiar a fons el material trobat, però els arqueòlegs ja han descobert que aquest assentament estava relacionat amb un altre campament, situat a uns 5 km, amb el qual intercanviaven el basalt per quars, també present en el jaciment del Puigmarí. L'equip de la URV, que compta amb l'ajuda d'estudiants de la UdG, fa servir de laboratori uns locals cedits per l'Ajuntament.

Publicada al diari "El PuntAvui", 20 de febrer del 2001 - RAMON ESTÉBAN / Maçanet de la Selva 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)