Fa entre 100.000 i 300.000 anys una comunitat de caçadors va establir un campament de temporada a la falda del volcà Puigmarí, a Maçanet de la Selva. Per fabricar els ganivets van fer servir els fragments de basalt del volcà i, gràcies a les característiques del terreny, una gran quantitat de restes s'han conservat fins als nostres dies en força bon estat.
Gràcies a les especials condicions químiques del terreny, les restes lítiques es troben en força bon estat. Ben al contrari de les òssies, de les quals no han aparegut rastres, precisamentper les condicions del sòl. Les eines són nuclis (el tros original) i ascles (el fragment extret per treballar-lo), sobretot de basalt, però també altres minerals. Les ascles estan tallades amb gran destresa. Tècnicament són comparables amb les eines de la cova del Duc (Torroella de Montgrí) i el puig d'en Roca (Girona), els dos jaciments més propers al de Puigmarí. Amb aquestes pedres polides, els habitants del paleolític esquarteraven els animals que caçaven -en el cas del Puigmarí es tractaria de cavalls i cérvols, bàsicament- i tallaven la carn.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)