Les excavacions estan demostrant que es va construir després de l'abandonament del poblat.

Les excavacions arqueològiques al jaciment ibèric del Turó Rodó de Lloret de Mar, situat a primera línia de mar, han trencat el tòpic de considerar el bastió un punt de vigilància avançat del poblat de Montbarbat, a l'interior. D'acord amb .el material trobat, dels segles II i I abans de Crist, Turó Rodó es va fer després de l'abandonament de Montbarbat. Entre les troballes destaquen la cinquantena de pedres amb un forat, que tot apunta que eren llasts de xarxes de pesca. Les excavacions estan traient .a la llum la delimitació de la fortificació, com també les parets de separació de les cases interiors.

Fins ara, molta gent pensava que Turó Rodó i Puig Castellet eren punts de vigilància de l'important poblat de Montbarbat. Però el material trobat al bastió del Turó Rodó, gràcies a les excavacions que finança l'Ajuntament, tiren aquesta hipòtesi per terra. El material més antic trobat fins ara al jaciment és del segle II abans de Crist, època en què els habitants de Montbarbat ja havien abandonat el poblat, forçats pels romans. La ceràmica trobada és ibèrica, i també hi ha ceràmica itàlica, campaniana, i àmfores. En els nivells més moderns ja s'hi troben dolium i teula romana. I aquest acostament a la influència romana també es veu en les monedes trobades. «La darrera fase apareix totalment romanitzada», va dir el director de l'actuació, Joan Llinàs. Un dels grans interrogants que té ara Llinàs és saber com és possible que el poblat ibèric, que tot apunta que es va fundar durant l'època romana, fos tan fortificat. «Això no ho sabrem fins que acabem les excavacions i estudiem exhaustivament el material trobat», va afirmar. Altres materials trobats són claus de ferro o bronze i un parell de sivelles de bronze. Però les troballes més especials són una cinquantena de pedres amb un forat. Llinàs defensa ta hipòtesi que aquests elements, sobretot pel fet que el poblat. està a primera línia de mar, serien llasts de les xarxes de pesca.

La fortificació

Les excavacions van encaminades a delimitar, després d'haver descobert l'entrada principal, l'any passat, la muralla de defensa i les cases de l'interior del bastió. La muralla ocupa la banda nord, que era la més accessible, ja que la resta estava defensada de manera natural pel penya-segat. Un extrem de la muralla, però, va desaparèixer quan es va fer el camí d'accés per construir, a principis del segle XX, el popular castell que hi ha a sota mateix.

En aquests moments s'han localitzat un total de 7 cases rectangulars adossades al mur, quatre de les quals ja han estat excavades. I ara s'està fent el mateix amb les tres restants. Cal destacar que les cases es van fer sobre el mateix pendent rocós del turó, la qual cosa va provocar que durant la construcció s'haguessin de fer murs molt alts per aconseguir tenir el sòl al mateix nivell.

I el farciment per aconseguir aquest nivell està ajudant molt a conèixer-ne la construcció. Segons Llinàs, el fet que no hi hagi restes arqueològiques en el farcit, sinó material de rebuig, ajuda a deduir que tota la fortificació del Turó Rodó es va fer «de cop».

Les excavacions, que es van iniciar el juliol passat, continuaran a la banda de mar, on s'han localitzat murs de 3 o 4 cases més. Llinàs confia que l'actuació arqueològica acabarà el mes vinent. I, seguidament s'adequarà perquè sigui visitable. Janus ja va fer abans l'excavació del castell medieval de Sant Joan. Totes dues actuacions van ser adjudicades pel govern Iloretenc a Janus per 33 milions de pessetes.

Publicada al diari "El Punt", 12 de novembre de 2001 - Albert Vilar - Llorent de Mar

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)