Se situa al cim de la muntanya de Sant Julià. a l'extrem de ponent del poblat ibèric, a uns 500 metres de l'església dels Sants Metges.

Es tracta d'una caserna militar d'època romana i visigoda (entre els segles IV i VIII dC), adossada a una muralla que arriba fins sota l'actual cementiri. Són una sèrie d'estances idèntiques que donen a un pati comú, amb restes d'un possible baluard. Es calcula que la fortalesa tenia capacitat per a més de cent homes i fou construïda sobre restes ibèriques.

Va ser descoberta a l'any 1997 i la UdG hi va portar a terme treballs arqueològics entre els anys 1997 i 2000.

S'hi recollí Ceràmica T.S. africana D, paleocristiana decorada, tegulae. Objectes metàl·lics de ferro, espases, sivelles, puntes de fletxa, esperons i un estrep, de bronze, fermalls de cinturó ornats. També una gerra visigoda (segles VII o VIII dC), al coll de la qual hi ha una sanefa amb una inscripció. La nansa adopta la forma d'una serp estilitzada que té el cap a la part inferior.

Informació extreta del llibre:"Les comarques Gironines-Del Paleolític als Visigots" de Pere Cantón Playà.

© Portal Gironí Història de la Genealogia ( www.portalgironi.cat )