La van fer de bronze i van fer servir tres peces diferents, que van acoblar.
RAMON ESTÉBAN / San Julià de Ramis · Quan l'estiu passat van trobar una gerra del segle VII o VIII al jaciment tardoromà de Sant Julià de Ramis, els arqueòlegs ja van insinuar que es tractava d'un rar exemplar, atès que estava molt ben conservada. Després de la neteja i una mínima restauració practicades al laboratori de la UdG, els tècnics no només han corroborat aquella primera impressió, sinó que afirmen que es tracta de l'exemplar més ben conservat del seu gènere que es coneix a la península Ibèrica.
La gerra, que va ser utilitzada com a estri litúrgic, del ritus cristià, l'han datat entre finals del segle VII i principis del VIII, quan l'assentament visigòtic de la Torre, de Sant Julià de Ramis, estava començant el seu declivi. Està fet de bronze i fa 21,5 cm d'al-. çada. La boca fa 6,5 cm i aproximadament el doble la panxa. Encara conserva el to verdós del bronze i en els llocs on s'ha perdut la pàtina superficial es distingeix el color daurat del fons. Al coll hi ha una sanefa amb una inscripció que, a falta de posteriors estudis, s'atribueix al personatge que la va donar. Per tant -conclouen els especialistes- va ser una ofrena al temple cristià que hi va haver a l'actual veinat dels Sants Metges, a Sant Julià. La troballa més important A la panxa hi ha una segona sanefa, però és merament decorativa. La nansa adopta la forma d'una serp molt estilitzada que té el cap a la part inferior, un detall que no es va percebre fins que van fer la neteja. Aquesta peça originàriament anava reblada als extrems, a la part superior del coll i al principi de la panxa. Va aparèixer solta, però encaixa perfectament amb el cos principal. El cul del gerro el van fer també per separat i consisteix en un cercle senzill. Jordi Sagrera, que és un dels directors de l'equip de la UdG que es cuida de les excavacions a Sant Julià, no ha dubtat a qualificar aquesta gerra litúrgica com la troballa singular més important que ha donat el jaciment, fins i tot més que l'esperó localitzat un any abans i que va resultar ser l'eina d'aquest tipus més antiga que s'ha trobat mai a Catalunya. La gerra va aparèixer en una habitació del sud-est de l'antiga caserna tardoromana. Però com que estava per sota del nivell de circulació i l'havien barrejat amb runes de reompliment, els arqueòlegs consideren que procedia del recinte de culte que hi devia haver al lloc on ara hi ha l'església dels Sants Metges, força lluny del punt on va aparèixer. On s'exposarà? La joia del jaciment de Sant Julià de moment la tenen al laboratori d'Arqueologia de la UdG perquè han de continuar els estudis (s'ha d'esbrinar, per exemple, la identitat de qui va fer l'ofrena). El destí final no s'ha concretat. L'Ajuntament té la idea de muntar un museu a llarg termini. El més probable és que, un cop l'equip de la universitat hagi acabat d'estudiar la gerra, aquesta ingressi als magatzems del Servei d'Atenció a Museus (SAM), a Girona.
Publicada al "El Punt Diari" el dia 14 de febrer de 2001, Ramon Estéban, Sant Julià de Ramis.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)