S'ha endegat la quarta i última campanya d'excavacions de la vil·la romana del Pla de l'Horta i en l'horitzó proper tothom espera la creació d'un espai museístic.

Després d'unes darreres campanyes d'excavacions que van posar al descobert una sèrie de mosaics ricament decorats i en un estat de conservació envejable, l'equip d'arqueòlegs de la Universitat de Girona ha començat la quarta i última fase d'excavació de la vil·la romana del Pla de l'Horta, que té previst acabar a mitjan maig. Mentre tot just s'està a l'equador d'aquesta campanya, el director de les excavacions, Lluís Palahí, ha declarat que ara per ara no hi ha hagut cap altra troballa espectacular i que, sobretot, es treballa per anar ampliant els nivells estratigràfics i documentar tot el que es va trobant.

D'altra banda, durant la segona setmana de maig hi ha previst que els mosaics es posin al descobert durant uns dies per poder documentar-los conjuntament. El principal propòsit és, segons va informar Palahí, poder-los fotografiar zenitalment. També, sens dubte, es tracta d'una oportunitat excepcional perquè tots aquells interessats puguin fer-hi una ullada.

I el futur?

Mentre aquests dies s'està excavant en un parell d'habitacions de la vil·la datades en una època no gaire allunyada de la fundació de la ciutat de Gerunda (establerta entre el 80 i el 70 aC), l'equip d'arqueòlegs té clar que, com altres jaciments –el de Sant Julià de Ramis, sense anar més lluny–, els objectius són a llarg termini. Per tant, “tenim clar que el que cal anar fent és consolidar les troballes i anar-les adequant per si en un futur el jaciment és visitable”, remarca Palahí. Conscient que aquest és un “moment d'impasse” –per la crisi econòmica, i més quan les eleccions són a tocar–, l'important, segons l'arqueòleg, és la continuïtat i que les excavacions no s'aturin, “hi hagi més o menys ritme i siguin quines siguin les disponibilitats econòmiques”, afirma.

Del mateix parer i amb tanta o més convicció és l'Ajuntament de Sarrià de Ter. L'alcalde, Roger Torrent, assegura que el seu gran objectiu és “compaginar la intervenció de l'equip de Lluís Palahí i Josep M. Nolla amb la creació d'un espai museístic de la vil·la romana”, i avança que per fer-ho tenen signat un acord amb Acesa que els aportarà 300.000 euros per finançar una part del projecte d'adequació, com ara el cobriment i la consolidació de murs i mosaics. De fet, després de Setmana Santa hi ha previst una trobada amb Acesa per parlar-ne. En la mateixa línia, Torrent també preveu, en cas de continuar en el càrrec, reunir-se amb els propers responsables de la Diputació per signar un altre conveni que allargui el període de treballs dels arqueòlegs.

Una casa benestant

La vil·la romana del Pla de l'Horta està situada a uns quilòmetres al nord de la ciutat de Girona, al municipi de Sarrià de Ter. Està situada en un paratge amb un lleu pendent i arrecerada per un petit turó, una particularitat geogràfica que ha permès que l'edifici s'hagi conservat en bon estat. Segons els experts, es tracta d'una gran residència agrària (una mena de gran masia de l'època) que va ser habitada del segle IaC al segle V dC, encara que es troben també restes d'ocupació –concretament una necròpolis visigòtica– fins al segle VII. La vil·la, doncs, està situada a l'anella suburbana de la Girona primitiva i, de ben segur, devia pertànyer a alguns grans prohoms de la ciutat (personalitats de la vida política i social, o importants homes de negocis), tenint en compte la riquesa d'algunes de les troballes i, sobretot també, l'extensió de la zona edificable, que es calcula que tenia uns 5.000m².

Publicada a "El Punt" el dia 17 d'abril de 2011, Jodi Camps i Linnell, Sarrià de Ter.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)