Les darreres excavacions a la vil·la romana del Pla de l'Horta, a Sarrià de Ter, han posat al descobert nous i peculiars mosaics que revelen la seva riquesa.

La vil·la romana del Pla de l'Horta està situada a uns 4 quilòmetres al nord de la ciutat de Girona, dins el municipi de Sarrià de Ter. S'ubica en un paratge amb un lleu pendent i arrecerada per un petit turó, una particularitat geogràfica que ha permès que l'edifici s'hagi conservat en bon estat. Segons els experts, es tracta d'una gran residència agrària (una mena de gran masia de l'època) que va ser habitada del segle I aC al segle V dC, encara que es troben també restes d'ocupació –concretament una necròpolis visigòtica– fins al segle VII.

Malgrat la complexitat del jaciment, que ha experimentat molts canvis estructurals amb el pas dels anys, ha quedat clarament establert que la vil·la té l'origen en l'època republicana, probablement en una data no gaire allunyada de la fundació de la ciutat de Gerunda (establerta entre el 80 i el 70 aC). La vil·la, doncs, està situada a l'anella suburbana de la Girona primitiva i, de ben segur, devia pertànyer a alguns grans prohoms de la ciutat (personalitats de la vida política i social, o importants homes de negocis), tenint en compte la riquesa d'algunes de les troballes i, sobretot també, l'extensió de la zona edificable, que es calcula que tenia uns 5.000 m².

Mosaics conservats

Precisament, durant les darreres campanyes d'excavacions, l'equip d'arqueòlegs de la Universitat de Girona ha posat al descobert una sèrie de mosaics ricament decorats i en un estat de conservació envejable. Es tracta de més de mitja dotzena de paviments datats en dues èpoques ben diferents, una “sort” segons els experts, perquè normalment quan es feien renovacions del sòl els mosaics se solien arrancar i, en aquest cas, un es va superposar a l'altre (una altra indicació que al propietari d'aleshores li sobraven els diners).Pels arqueòlegs, els més interessants, per la seva peculiaritat, són els mosaics de l'època d'August (segles I aC-I dC): paviments de signinum complementats per plaques d'opus sectile que tenen un estil italianitzant, d'allò més inhabitual en aquesta època a les nostres contrades. És per aquesta raó que els estudiosos creuen que el propietari podria ser itàlic, o que si més no coneixia les modes que provenien de la mare pàtria.

L'estructura

Les dues campanyes efectuades a la vil·la del Pla de l'Horta han permès dibuixar una zona d'esbarjo i descans del propietari. Segons el director de l'excavació, Lluís Palahí, en un moment que s'ha de situar al segle II dC (la tipologia dels mosaics ho corroboraria) la zona adquireix la seva configuració més plena, amb un pati presidit per un gran nimfeu, al voltant del qual s'articulaven tot un seguit d'estances destinades a menjadors, sales per a la celebració de cerimònies pomposes i zones de descans.

El pati del nimfeu podria pertànyer a les fases primerenques de la vil·la, potser amb una estructura més senzilla: el pati i una sèrie de grans sales al voltant, habitacions luxoses que devien servir per rebre els visitants més il·lustres i on es devien fer sopars tot contemplant la font. Una d'aquestes habitacions, almenys, devia estar pavimentada amb opus signinum decorat amb tessel·les negres.

Riquesa

Hi havia tanta sofisticació que fins i tot tenien calefacció (amb el sistema d'hipocaust) i aigua corrent, servida a través d'un aqüeducte subterrani propi (l'aigua provenia de la propera font de Can Nadal).

Per Palahí, tot indica que és al segle II dC quan aquest pati va adquirir la configuració més completa i unitària i es va connecta a la resta de la vil·la per un passadís que travessava d'est a oest tot el sector. Tot això en una fase posterior va canviar radicalment de funcionalitat i segurament va tenir un ús més utilitari o industrial (ho palesen els nous murs bastits sobre els antics i els arrebossats més modestos).

Entre altres hipòtesis, el director de l'excavació creu que tot el jaciment indica que es tracta de la part posterior de la casa, la més privada, reservada a la família. “Falten els banys, que són una de les estructures principals i més habituals de les cases dels romans”, diu. Conscient que encara queden moltes incògnites, aclareix que “solament la continuació de la investigació, noves excavacions i un estudi profund de les estructures i materials descoberts permetran anar clarificant aquest trencaclosques tan apassionant que és la vil·la del Pla de l'Horta”.

Museïtzació

Tothom té clar que, tant per l'interès històric i artístic com pel bon estat de conservació d'alguns dels seus elements, aquesta vila es convertirà en un indret obert al públic. Per facilitar l'estat de conservació dels mosaics, els arqueòlegs han tornat a enterrar-los. Tampoc no es descarta que altres mosaics, trobats als anys setanta per l'arqueòleg Miquel Oliva –el descobridor del jaciment– i que es conserven als magatzems d'arqueologia de Pedret, es reintegrin al seu indret original.

El projecte és subvencionat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, i es desenvolupa gràcies a un conveni entre la Diputació i els ajuntaments implicats. Les excavacions les dirigeix el Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la UdG, encapçalat per Josep M. Nolla.

Publicada a "El Punt" el dia 8 d'agost de 2010,Jordi Camps i Linnell

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)