La declaració de Can Ring com a bé cultural d’interès nacional és un reconeixement a la importància del jaciment. A mitjà termini les restes de la vil·la es condicionaran perquè siguin visitables.
De tan potent com és, el llegat medieval que es conserva al centre del poble ha deixat en segon terme els vestigis d’altres èpoques del territori que avui coneixem com a Besalú, un municipi on hi ha constància de presència humana des de –com a mínim-– l’època dels ibers, una circumstància que no es dona en gaires llocs. Un d’aquests períodes besaluencs menys coneguts és el romà, al qual pertany la vil·la de Can Ring, una explotació agrícola que des de fa pocs anys està sent excavada els estius, amb resultats molt interessants, si ens fixem en les interpretacions que en fan els arqueòlegs. La setmana passada, la Generalitat va declarar el recinte bé cultural d’interès nacional (BCIN), un títol que d’una banda certifica la seva importància i, de l’altra, el preserva de projectes que el puguin malmetre.
Com la majoria de jaciments d’èpoques anteriors a l’edat mitjana, el de Can Ring no és espectacular a ulls del públic en general perquè les estructures no van més enllà d’uns murs de poques filades d’alçària i espais amb una transcendència que només aprecien els entesos. És per això que es vol museïtzar per tal de fer-lo visitable i convertir-lo en un recinte didàctic, amb recreacions de com devia ser, cartells informatius, etc. “L’Ajuntament ja ha començat a negociar amb els propietaris l’adquisició del terreny per crear i desenvolupar un projecte museístic amb el suport de la Diputació; aquest mes de desembre la Diputació ja consolidarà diferents murs ja excavats”, avança l’alcalde, Lluís Guinó, que ho qualifica de “projecte cultural molt positiu”.
Fins ara s’ha treballat en una àrea d’uns 1.800 metres quadrats, en pendent, i s’ha esbrinat que el complex, dedicat sobretot a la producció i comercialització de vi cultivat en vinyes de la zona, és originari dels segles II i I aC. Amb el pas del temps va experimentar diverses ampliacions i reformes, fins a l’abandonament al segle III de la nostra era. El complex comptava amb una zona per trepitjar el raïm –suposadament, també una premsa, que encara no s’ha desenterrat– i uns espais d’esbarjo formats per un vestidor i un caldarium (una piscineta d’aigua calenta). La recerca de l’equip d’arqueòlegs dirigit per Joan Frigola ha permès deduir que en un moment determinat van transformar el pati de la zona residencial en un gran celler de 54 tines, amb capacitat que guardar-hi entre 40.000 i 50.000 litres de vi.
La vil·la besaluenca s’està estudiant en el marc d’un àmbit territorial que inclou també els jaciments coetanis de la vil·la de Vilauba de Camós (una explotació agrícola de molta envergadura, en la que s’ha excavat molt més que a Can Ring) i la bòbila d’Ermedàs, a Cornellà del Terri (d’on sortia el material de construcció de llocs com Can Ring). Del mateix període són uns forns situats a Maià de Montcal, la recerca en els quals s’integrarà a mitjà termini en el programa que es porta a terme en aquells altres jaciments.
Publicada al diari "El PuntAvui", 12 de desembre de 2022 - Ramon Estéban - Besalú
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)