El llibre d'Amèrica Barti, Rosa Plana i Joaquim Tremoleda, forma part de la col·lecció Quaderns de Palafrugell
Els arqueòlegs Amèrica Barti, Rosa Plana i Joaquim Tremoleda, són els autors del darrer volum de la col·lecció Quaderns de Palafrugell, Llafranc romà . Els autors fan una exhaustiva reconstrucció de l'assentament romà de Llafranc, des del seu descobriment durant el segle XVIII, fins als nostres dies, basant-se en l'anàlisi de les troballes fetes en les diverses excavacions, i d'altres aportacions. El llibre és molt crític amb l'actitut, durant el boom turístic dels anys 50 i 70, de l'Ajuntament de Palafrugell, que es va desinteressar de les restes romanes, tot i tenir indicis que constataven que Llafranc era un jaciment important
Barti, Plana i Tremoleda fan en aquest llibre una interpretació de les troballes fetes -casualment la gran majoria- abans dels anys 80, i en les fetes en les excavacions realitzades posteriorment. Unes excavacions que no es van iniciar de manera científica fins que la nova legislació de patrimoni de la Generalitat de Catalunya va obligar a excavar qualsevol solar en zona arqueològica. Això ha permès l'estudi de les restes trobades.
Pel que fa a aquest aspecte, en diversos passatges del llibre els autors denuncien i es lamenten de la destrucció progressiva de vestigis del passat romà, que s'havien preservat degut al buit de població estable que es va produir després de la desaparició de l'assentament. Aquest procés de destrucció és paral·lel a la consolidació de la vila com a centre d'estiueig, i amb el boom turístic, especialment entre els anys 50 i 70, en què la construcció va esdevenir una activitat frenètica. Es denuncia també l'actitut passiva de l'Ajuntament de Palafrugell d'aleshores, que es va desinteressar dels vestigis, contràriament al que passava en altres indrets de Catalunya, com ara Empúries. Només alguns estudiosos, particulars i estiuejants es van interessar per les restes i en van promoure la conservació i l'estudi.
L'estructura del llibre comprèn cinc apartats: la introducció -Llafranc, un poblament particular-, La història del jaciment romà de Llafranc, Les estructures de l'establiment romà, Un assentament romà exemplar i el glossari, fons documental i bibliografia.
Marcat per la desídia
Però si el jaciment es va veure perjudicat per la desídia dels polítics locals en el segle XX, en l'anterior segle no va ser gaire diferent, però en aquest cas el menysteniment va provenir d'autoritats acadèmiques estatals. L'any 1878 Francesc Xavier Rosés, membre de la Comissió de Monuments de Girona, va donar a conèixer diverses troballes arqueològiques fetes a la platja de Llafranc, i la comissió va decidir fer-ho saber a la Real Academia de la Historia i la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid, tot assenyalant que la falta de fons fa impossible fer excavacions. La contesta de la primera, si és que n'hi va haver, no s'ha trobat, mentre que la segona va venir a dir que no era de la seva competència.
L'anàlisi de les troballes fetes, de documents i aportacions diverses permeten afirmar que Llafranc era un centre important com a productor de materials de construcció, de producció de vi i de terrissa. L'ocupació continuada de l'assentament se situa des de la segona meitat del segle I aC, fins al IV dC.
El llibre també fa referències al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, i no aclareix -tampoc sembla que sigui la seva pretensió-, si Llafranc és la ciutat de Cypsela, que apareix citada al poema Ora Maritima de l'autor llatí Ruf Fest Aviè, del segle IV dC. Un aspecte que ha estat motiu de controvèrsia entre diferents especialistes.
Publicada a "El Punt" el dia 12 d'abril de 2004
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)