La primera campanya arqueològica d’estudi del monestir de Santa Maria, a la Ciutadella de Roses, ha permès identificar estructures militars i un magatzem, mentre que les darreres tres setmanes s’ha iniciat un projecte a la zona del claustre del monestir –que prosseguirà l’any que ve– en què s’han descobert fins ara una necròpolis moderna i dos enterraments dels segles V i VII.

Els resultats científics de les darreres excavacions efectuades en aquesta àrea han posat al descobert, doncs, una part d’una necròpolis moderna que aprofitava l’espai existent entre el claustre i l’església. S’han excavat una trentena d’enterraments d’entre els segles XVII i XVIII. A la zona sud del claustre, per contra, s’han localitzat les restes de l’ocupació d’època tardoantiga, anterior al mateix monestir, i dos enterraments que se situarien entre els segles V i VII.

Lluís Palahí, director tècnic de l’equip, explica que han inaugurat un nou sector d’excavació “molt engrescador i molt interessant”. I hi afegeix: “No es pot explicar la història de la vila medieval de Roses sense explicar la història del monestir, que és l’origen i el germen de tota la població que va néixer després i que, a més, té l’origen en època tardoantiga”.

Palahí avança que l’estudi continuarà amb les campanyes de l’any vinent, i que esperen recuperar en nous sondejos “estructures més antigues relacionades amb el claustre preromànic i elements de l’església original del monestir, anterior a la visible avui dia, que data del segle XI”.

Les excavacions, a càrrec de la Càtedra d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses, s’han centrat en el tram central de la gran illa de cases que se situava entre el carrer Nou i la muralla est de la vila. La superfície excavada ha estat d’uns 600 m² i els resultats han estat molt dispars. A l’extrem sud s’ha identificat un gran magatzem de 152 m² que formava part de les estructures militars i en el qual es distingeixen dues fases –la primera amb una sola gran estança amb pilars centrals i paviment de rierencs, i una compartimentació posterior, creant una estança amb sòl de rajols.

A la resta de l’espai es conserva l’estructuració medieval, si bé parcialment modificada en època moderna. Lluís Palahí assenyala que “aquests treballs permeten aprofundir en el coneixement de la trama urbana i l’evolució de la vila, i mostren que aquest urbanisme medieval “es va perpetuar a través d’edificis més moderns també en la fase medieval”.

Aquesta campanya arqueològica és la continuació del projecte iniciat l’any 2018, centrat en l’anàlisi del sector de llevant de la vila medieval. Al llarg d’aquests cinc anys s’ha cobert una superfície d’uns 3.200 m².

Un projecte que, sumat al que s’ha iniciat aquest any al recinte de l’antic monestir, és, segons l’alcalde de Roses, Joan Plana Sagué, “la demostració d’un model d’èxit basat en la col·laboració entre l’Ajuntament de Roses i la Universitat de Girona per tal d’explotar al màxim tot el potencial científic del nostre patrimoni històric. La recerca i investigació duta a terme per la càtedra i per la Universitat dona uns resultats palpables i qualsevol persona que visiti la Ciutadella pot veure any rere any com avança el descobriment de tot aquest passat soterrat que va aflorant, mentre que per part de l’Ajuntament l’aposta per aquesta investigació i valoració és clara, com ho demostra el fet que el compromís econòmic amb la Universitat ha augmentat al voltant d’un 40%”.

Publicada al diari "El PuntAvui", 21 de juliol de 2021 - Joan Trillas- Roses 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)