Aquest jaciment està situat en el turonet que encapçala l'església romànica de Sata Maria, a dintre de la Ciutadella de Roses. El jaciment es localitzà al peu del mur del segle X-XI (opus spicatum) al límit de la banda sud del recinte del monestir, molt a prop de la torre angular cilíndrica del sud-oest, a una profunditat de 2,48 metres.

Es tracta d'una estació a l'aire lliure corresponent al Neolític, descoberta per Francesc Riuró a l'any 1960, que hi va realitzar treballs juntament amb Miquel Oliva Prats al meyeix any.

S'hi va trobar alguns fragments de ceràmica feta a mà informe, sense decoració, d'època neolítica, així com dos ganivets i una rascadora de sílex laminar.

A l'any 2000, en motiu de les V Jornades d'Arqueologia, celebrades a Olot, Carles Roqué i pau, Lluís Pallí i Bxó i Ignasi Capellà i Solà, varen presentar un treball en el que es descriu la seqüència de materials travessats en un sondatge mecànic realitzat al cim del turó de Santa Maria de Roses, On es posa de manifest que aquest alt topogràfic és constituït per una successió de capes de graves amb intercalacions de nivells argilosos i arenosos. La capa més superficial és de l’holocè superior, mentre que la resta pertany al pleistocè i, segurament, al miocè superior.

Informació extreta de:
"Les Comarques Gironines. Del Paleolític als Visigots" de Pere Cantón i Playa

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)