Una tomba de fa uns cinc mil anys enmig d’una urbanització pot sorprendre qualsevol visitant. Al carrer Nord d’Els Olivars, a Pau, la Barraca d’en Rabert, també coneguda com el dolmen de la Burnaua, conviu amb xalets i voreres. És un sepulcre de corredor del neolític, construït amb grans lloses de pedra i datat aproximadament a la primera meitat del IV mil·lenni abans de Crist. Joan Mañé Fort, llicenciat en Geografia i Història i coneixedor del patrimoni megalític de la zona, explica que la cambra funerària es conserva i va ser restaurada, però el túmul i bona part del corredor d’accés van quedar malmesos amb la urbanització de l’entorn.

Conegut des de l'inici del s. XX

El monument ja era conegut pels arqueòlegs a començament del segle XX. Pere Bosch Gimpera i Lluís Pericot el van visitar l’estiu de 1932, Isidre Macau en va publicar una planta i una fotografia el 1934 i, deu anys després, el 1942, August Panyella i Miquel Tarradell hi van dirigir la primera excavació arqueològica.

Les excavacions van permetre recuperar fragments de ceràmica campaniforme i altres materials arqueològics. L’arquitectura del monument, però, apunta a una cronologia anterior, pròpia dels primers sepulcres de corredor de l’Alt Empordà i el Rosselló.

Un monument dins d’un paisatge megalític

La Barraca d’en Rabert forma part del paisatge megalític de la serra de Rodes, un dels principals conjunts de monuments prehistòrics d’aquest tipus de l’Empordà. Al terme de Pau també hi ha altres construccions megalítiques, com les Vinyes Mortes, el Puig Margall i la Creu Blanca.

Al voltant de Pau i Palau-saverdera també s’han documentat assentaments neolítics, com el de Ca n’Isach. Cal destacar que en cap dels dòlmens d’aquest territori s’han trobat restes humanes, ja que l’acidesa del sòl les ha fet desaparèixer, però, per exemples d’altres llocs, podem saber que eren enterraments col·lectius.

Una finestra a la plana de l’Empordà

El conjunt permet entendre que els dòlmens no eren elements aïllats, sinó que formaven part d’un territori habitat i organitzat per comunitats prehistòriques. La ubicació de la Barraca d’en Rabert, a més, ofereix una vista sobre la plana de l’Empordà i el golf de Roses.

«Sens dubte, l’home prehistòric ja tenia una predilecció per buscar els indrets més bonics per als seus monuments més importants», assenyala Mañé Fort.

En el cas de la Barraca d’en Rabert, el paisatge actual permet imaginar, encara que molt transformat, l’entorn que fa milers d’anys envoltava el monument. Fa cinc mil anys no hi havia carrers ni xalets, però sí que hi havia la plana, les muntanyes i el mar.

Entre el patrimoni i la urbanització

En aquest mateix territori, les comunitats prehistòriques van construir monuments funeraris amb grans blocs de pedra que encara avui es conserven. La història recent de la Barraca d’en Rabert també explica la relació entre patrimoni i desenvolupament urbanístic.

Durant dècades, diversos monuments megalítics de l’Empordà van quedar integrats en propietats privades i, posteriorment, en zones urbanitzades. L’alcalde de Pau, Jaume Isern, explica que l’Ajuntament no disposa actualment de dades sobre el nombre de visites que rep el monument, però destaca que el nou POUM el recull com a «bé a protegir».

Notícia publicada al Diari de Girona el 18 de setembre de 2026. Sònia Fuentes, Pau.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)