Es tracta d'un sepulcre de corredor del neolític final-calcolitic (cultura gegalítica), situat a menys d'un quilòmetre al nord-est de Pau, a llevant de la Font d'en Vilà, en un indret poc dominant d'uns 200 metres sobre el nivell del mar a la serra de Rodes. També s'anomena Burnava, pel nom que rebé aquest lloc antigament.

Va ser descobert per I. Macau a l'any 1934 i A.Panyella i M. Tarradell hi feren treballs arqueològics a l'any 1942.

S'hi ha trobat terrissa feta a mà, dos fragments de campaniforme, un d'ells amb decoració de línies incises i, l'altre, de tipus marítim cordat; dos vores de vaset i deu pedallassos uniformes.

Informació extreta de:
Llibre "Les Comarques Gironines, Del Paleolític als Visigots. Catàleg de Jaciments" de Pere Cantón i Playà 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)