Interpretar les diverses fases constructives dels edificis del Castell de Segueró és difícil. En principi, tota aquesta casa anomenada el Castell sembla una força, mancada gairebé d’obertures originals. Hom veu, però, que, malgrat allò que pot semblar a primer cop d’ull, de les diverses construccions que envolten el pati central —obert, però, a la banda de llevant— i que componen aquest edifici, la més vella és la que hi ha a l’angle nord-est. És probable que sigui així, malgrat el fet que l’angle nord-oest d’aquesta construcció més antiga, desprotegit, mancat de les típiques pedres cantoneres, sembla gairebé que s’adossi a l’edifici del costat.

Aquesta casa torre de l’extrem nord-est ha sofert al llarg del temps diverses modificacions i, sobretot, reconstruccions importants. Així, per exemple, la paret de llevant va ésser en bona part refeta —hi degueren ésser col·locades unes pedres cantoneres grans que abans no tenia—, i al final de l’edat mitjana fou afegida una arcada a l’interior. A més, modernament, s’obrí una porta a la paret de tramuntana, etc.

L’edifici té a l’interior una amplada de 5,05 m —de llevant a ponent— i una longitud —de nord a sud— de 5,25 m. La paret de migjorn fa 75 cm de gruix i la de ponent 95 cm. Actualment, un trespol aguantat per una arcada d’època gòtica separa el nivell inferior, que té una alçada de 4,20 m, del nivell superior, l’alçada del qual oscil·la entre els 3,20 m i uns 4,70 m. La teulada actual és d’un sol vessant i amb la caiguda cap a migjorn, on hi ha el pati de l’edifici i on s’obre la porta principal d’aquesta torre.

Aquesta porta, oberta potser posteriorment al moment de la fàbrica de l’edifici, en una façana actualment força transformada, té una amplada de 118 cm a l’exterior, i de 95 cm a l’interior, amb un arc superior format per sis dovelles, que tenen una amplada de 45 cm. L’arcada interior, que aguanta el sostre del primer nivell, és de mig punt i és formada per unes 37 dovelles, amb una amplada de l’extradós de l’arc de 48 cm; les dovelles fan de 20 a 30 cm d’alt; la clau és, però, encara més estreta.

Els carreus de la part primerenca de l’edifici són més aviat petits i en alguns casos gairebé quadrats. Alguns, per exemple, fan només uns 12 cm d’alt per 25 cm d’ample. És interessant l’espècie de fris que hi havia a la part alta de l’edifici i que ara hom pot veure sobretot a la paret septentrional. A base de pedres i lloses hom formà una sanefa, on alternaven els carreus rectangulars, col·locats verticalment, amb les lloses verticals, limitats a dalt i a baix per dues rengleres de lloses planes. En aquest mur nord, per damunt d’aquest motiu decoratiu, el tipus d’aparell constructiu és lleugerament diferent que el que hi ha per sota seu, la qual cosa fa pensar que potser fou bastit en fer la coberta tal com és ara.

Les parets inicials d’aquest edifici són potser anteriors a l’any 1000. És possible que de bell antuvi aquesta torre fos la casa del senyor dominical de la contrada, encara que, com ja s’ha explicat, després fou ampliada i potser tardanament fou convertida en una casa de pagès.

En aquesta mateixa casa del Castell hi ha també d’altres dependències interessants, com pot ésser la cambra del costat de ponent de la torre descrita, coberta amb una volta i que fa 4,45 m per 4,35 m. A la seva volta, orientada d’est a oest, encara hi ha les restes de l’encanyissat de quan fou construïda¹.

¹ Catalunya Romànica Vol. IV, per Jordi Bolòs i Masclans

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)