L'any 1264, exactament el dia 4 d'octubre, Jaume I el Conqueridor atorga un Privilegi a la comunitat jueva de Besalú per poder construir la Sinagoga o "schola judeorum". La Sinagoga era l'edifici públic més important de la jueria, centre de la vida de l'aljama, on es feia oració, es llegia i explicava la Torah i altres textos bíblics.
A la sinagoga es guardava el rotlle de la Torah. ert dimensions de l'edifici, que podia tenir adjacents els banys o Miqvé, no podia excedir de la mida fixada pels papes en els primers segles del cristianisme. En els documents trobats es relaciona constantment la sinagoga de Besalú amb la plaça dels jueus, ja que la situa en algun indret de la mateixa o molt propera a la plaça.
La intervenció arqueològica recent, va tenir com a objectiu principal exhumar les possibles restes de la sinagoga i poder analitzar l'estructura d'aquell edifici, la distribució interna i les fases històriques que l'han marcat.
Un altre objectiu era evidenciar la relació existent entre la Sinagoga i el Miqvé. La intervenció es va portar a terme en un sector concret, el més proper al Miqvé i que sembla preservat de les diferents obres realitzades al llarg dels anys en aquesta plaça. La documentació antiga ubicava en aquest sector l'edifici de la Sinagoga i les excavacions realitzades als anys 1964, 1965 i el 1977 havien posat al descobert el Miqvé i un mur situat al nord est de la plaça. Semblava doncs idoni el seguiment de la línia de la façana de la última casa construïda al carrer de la baixada del Miqvé.
El Miqvé és un edifici singular dins el context medieval europeu. Va ser descobert el 1964 i reconegut com un miqvé o banys rituals jueus. La immersió era imprescindible per a la purificació espiritual en determinades circumstàncies: després del part i de la menstruació per a la dona, abans del Sabath i Yom Kippur per a l'home religiós, i d'altres. La llei mosaica exigeix l'aigua natural emanada d'una font, un riu el mar o un estany, en aquest cas per filtració de l'aigua del riu Fluvià. El volum mínim requerit és de 40 saha, que és una mesura basada en colzes.
 |
 |
Informació extreta de:
Hemeroteca del "Diari de Girona" i "El Punt"
Dades en el propi jaciment
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)