L'església de Sant Feliu de Parlavà es troba al bell mig i al sector més elevat del nucli de la població.
El terme el trobem esmentat a l'any 989, quan el comte Gausfred d'Empúries-Rosselló, en el seu testament, deixava al seu fidel Guillem, fill de Guitizà, un alou al terme de "Palacio Ravano".
La primera notícia sobre l'església és de l'any 1019, en l'acta fundacional de la canònica gironina, en que la comunitat entrava en possessió de la meitat de la parròquia de Sant Feliu de Palatio Rabuni, amb totes les seves pertinences, una de les donacions dels comtes Ermessenda i Berenguer. A l'any 1314 el bisbe Guillem de Vilamarí comprà al batlle Pere de Xesa totes les possessions que tenia al terme de Parlavà.
L'església és d'una sola nau capçada per un absis semicircular, la qual fou objecte d'una diversitat de reformes i afegitons posteriors. La volta de la nau és apuntada i seguida. Ña volta de l'àbsis pren una forma ametllada i té centrada una finestra de doble biaix amb els dos vessants en gradació.
Les altres obertures han estat refetes. Al frontis hi ha la portada i una rossana del segle XVIII (1742). El campanar d'espadanya romànic, de dos arcs sobre fermes pilastres, que es dreça damunt d'aquesta façana, resta inclós dins l'obra defensiva que fou construïda damunt tot l'edifici doblant la seva alçada original (Segle XV?). Aquesta murs, espitllerats i amb un matacà, donen al temple aspecte de fortalesa.
A la nau foren afegides dues capelles laterals, una a cada costat. A migdia fou adossada, a més, una sagristia (segles XVI i XVII). L'actual campanar de torre fou bastit damunt l'extrem oriental del temple al segle XIX.
Els murs romànics són ben aparellats amb carreus, ben escairats i allisats, que es disposen normalment a trencajunt. Una cornisa de secció de quart de cercle incurvat ressegueix la part superior dels murs tant a l'exterior com a l'interior. L'església presenta les característiques del romànic tardà dels segles XII i XIII.
Informació extreta de l'obra "Catalunya Romànica Vol. VIII"
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)