El temple, del segle X o XI, s'ha trobat al subsòl de l'església de Sant Pere, en una exploració amb georadar. També s'han identificat al centre de la ciutat una part de les antigues muralles.
Els treballs les últimes setmanes al centre històric de Figueres amb un georadar han tingut resultats. Segons van explicar ahir els arqueòlegs responsables de la investigació, Anna Maria Puig i Roger Sala, la troballa més important ha estat l'antiga església romànica que s'ha localitzat al subsòl de l'actual temple de Sant Pere. Es tracta d'una església que data del segle X o XI.
Fins ara se sabia l'existència de fases constructives anteriors a l'edifici actual. Per això es va decidir explorar el subsòl de l'església. Amb el georadar s'han extret imatges d'un absis de grans dimensions al qual hi ha adossats altres edificis. Contrastant-ho amb la documentació històrica, han pogut constatar que es tracta de les restes de l'antiga església romànica i les reformes que va experimentar en època gòtica. A part, també han trobat un conjunt de cavitats desconegudes fins ara que corresponen a tombes.
Aquesta investigació ha estat impulsada per la Fundació Albert Tomàs i Bassols. Ha tingut un cost de 3.000 euros i tenia per objectiu ampliar el coneixement arqueològic del nucli medieval antic de Figueres, basant-se en els estudis previs de l'arqueòloga Anna Maria Puig. L'alcaldessa, Marta Felip, va destacar la importància que els 1,5 milions de visitants de Figueres sàpiguen "on trepitgen".
Recerca de la muralla
Per als investigadors, la troballa de l'església ha estat un "resultat inesperat". Inicialment, el projecte buscava sota l'actual església de Sant Pere restes d'una muralla. La buscaven perquè n'hi havia constància a través de fotografies antigues que es conserven. "No hem trobat la muralla", va aclarir Roger Sala.
Tot i això, sí que a través de les troballes fetes en diversos punts del nucli històric de Figueres s'han pogut confirmar les dimensions dels dos primers recintes emmurallats que hauria tingut la ciutat. El primer, que envoltava l'església de Sant Pere, i el segon, que correspondria al que encerclaria el primer nucli habitat al voltant del temple, dels segles XII i XIII.
Se n'han trobat mostres al carrer Maria Àngels Vayreda, on hi ha un mur de prop de 2 metres d'ample que podria correspondre a una muralla. Tot i això, està desplaçat uns metres del lloc on els arqueòlegs havien situat el recinte emmurallat.
A la plaça Gala-Dalí també hi han localitzat les restes d'un mur però no es podrà determinar si formava part de la muralla fins que es faci una excavació ja que està uns metres desplaçat del que tenien calculat. A la plaça de l'Ajuntament, a més, hi han vist un edifici de grans dimensions que correspondria també a un recinte emmurallat.
De radiografia a imatge en 3D
El sistema de georadar funciona de la mateixa manera que en medicina es fan les radiografies o les ressonàncies magnètiques per obtenir imatges no invasives del cos humà. Les noves tendències de treball en arqueologia apliquen la prospecció geofísica amb georadar per aconseguir imatges del subsòl. Això permet als arqueòlegs fer una feina més precisa i més efectiva. I sobretot, obtenir informació sense la necessitat d'obrir rases. Consultats sobre si un cop obtingudes les imatges caldrà fer prospeccions, tant Anna Maria Puig com Roger Sala van explicar que, si bé és interessant, és difícil de dur a terme, tant econòmicament com pel fet d'haver d'aixecar el terra de l'església, per exemple.
En canvi, Sala va explicar que cada cop es fa servir més el sistema de la virtualització, en què a partir de les imatges del subsòl es creen unes reproduccions en 3D per explicar-ho al gran públic.
Publicada al diari "El PuntAvui", 9 de maig de 2014 - Mar Vicente - Figueres
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)